Pírola secunda
Orthilia secunda  | |
|---|---|
 | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ericales |
| Família | Ericaceae |
| Gènere | Orthilia |
| Espècie | Orthilia secunda House |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Pyrola secunda |
La pírola secunda[1] (Orthilia secunda) és la única espècie del gènere Orthilia, de la família de les ericaceae, dins de la subfamília Pyroloideae (que segons algunes flores de referència als Països Catalans o a la Península Ibèrica segueix tenint la categoria de família Pirolàcies).[2][1]
La planta té distribució circumboreal, creixent a gran part de l'hemisferi nord i arribant a la península Ibèrica.[2]
Descripció[modifica]
És una petita herba perenne, amb un rizoma reptant i molt dividit. La tija fa entre 7 i 25 cm d'alt, i porta fulles sobretot a la meitat inferior, ovades, crenades i amb un curt pecíol. Les flors (entre 5 i 15 normalment) apareixen en una inflorescència densa, mirant totes cap al mateix costat. El fruit és una càpsula pèndula. Floreix de juny a agost.[2]
Ecologia i distribució[modifica]
Les píroles viuen en boscos humits, amb sòl humífer. És una espècie parcialment saprofítica que pot fer la fotosíntesi per obtenir energia de la llum del sol, però també alimentar-se de l'humus del sòl a través de micorrizes amb els fongs del subsòl. Aquest fenomen s'anomena mixotrofisme.[2] És una planta distribució circumboreal que als Països Catalans es troba principalment en pinedes i avetoses dels Pirineus i serres veïnes, on viu des dels 900 als 2100 m d'altitud.[1] Fora dels Pirineus pot trobar-se de forma rara als Ports de Beseit, la serranía de Cuenca i la serralada Cantàbrica. En aquests casos pot créixer també en altres tipus de pinedes i fagedes, sempre que tinguin una capa gruixuda d'humus.[3]
Sinònims[modifica]
Pyrola secunda L.
Vegeu també[modifica]
Als Països Catalans viuen altres espècies semblants de píroles que es poden confondre amb aquesta:
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pírola secunda |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, pàg.23. ISBN 84-7226-698-2.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Luis Villar Pérez. «Flora ibérica (fam. Pyrolaceae)» (en castellà). [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «ORTHILIA SECUNDA (L.) HOUSE, NUEVA ESPECIE PARA LA FLORA CANTÁBRICA». [Consulta: 19 abril 2024].