Otòlit
 | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | statoconium  |
| Part de | utricle, sàcul, otolith organ (en)  i otolithic membrane (en) |
| Identificadors | |
| TA | A15.3.03.086 |
| FMA | 77826 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| Gray | p.1054 |
| EB Online | science/otolith |
| Terminologia anatòmica | |
L'otòlit, (οτο, oto-, orella + λιθος, lithos, pedra), és una estructura de les màcules vestibulars del sàcul (màcula del sàcul) i de l'utricle (màcula de l'utricle). Així els otòlits estan situats en el laberint (orella interna).
L'estatocònia o otocònia és la denominació genèrica de les concrecions que conté l'endolimfa a nivell de les taques acústiques, formades per matèria orgànica i per carbonats de calci i de magnesi, i respectivament. Les més grosses reben el citat nom d'otòlit, i les més petites, de pols acústica.[1]
El sàcul i l'utricle, són per tant, els òrgans amb otòlits. Són sensibles a la gravetat i l'acceleració lineal. A causa de la seva orientació al cap:
- l'utricle és sensible a un canvi en el moviment horitzontal.
- el sàcul dona informació sobre l'acceleració vertical (per exemple, quan en un ascensor).
Usos[modifica]
Els otòlits de certs peixos (Lutjanidae, Sciaenidae, Epinephelus) són força grans. Antigament eren utilitzats per alguns pobles indígenes d'Amèrica com a amulet, com a moneda i per fer joieria.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «estatocònia». Diccionari enciclopèdic de Medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A.. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 21 setembre 2009].
- ↑ «About Lucky Stones». Arxivat de l'original el 2010-02-07. [Consulta: 9 febrer 2010].