Vés al contingut

Otòlit

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaOtòlit
Detalls
Llatístatoconium Modifica el valor a Wikidata
Part deutricle, sàcul, otolith organ (en) Tradueix i otolithic membrane (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
TAA15.3.03.086 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 77826 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1054
EB Onlinescience/otolith Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica
Otòlits d'un bacallà del Pacífic, (Gadus macrocephalus)

L'otòlit, (οτο, oto-, orella + λιθος, lithos, pedra), és una estructura de les màcules vestibulars del sàcul (màcula del sàcul) i de l'utricle (màcula de l'utricle). Així els otòlits estan situats en el laberint (orella interna).

L'estatocònia o otocònia és la denominació genèrica de les concrecions que conté l'endolimfa a nivell de les taques acústiques, formades per matèria orgànica i per carbonats de calci i de magnesi, i respectivament. Les més grosses reben el citat nom d'otòlit, i les més petites, de pols acústica.[1]

El sàcul i l'utricle, són per tant, els òrgans amb otòlits. Són sensibles a la gravetat i l'acceleració lineal. A causa de la seva orientació al cap:

  • l'utricle és sensible a un canvi en el moviment horitzontal.
  • el sàcul dona informació sobre l'acceleració vertical (per exemple, quan en un ascensor).

Usos

[modifica]

Els otòlits de certs peixos (Lutjanidae, Sciaenidae, Epinephelus) són força grans. Antigament eren utilitzats per alguns pobles indígenes d'Amèrica com a amulet, com a moneda i per fer joieria.[2]

Referències

[modifica]
  1. «estatocònia». Diccionari enciclopèdic de Medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A.. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 21 setembre 2009].
  2. «About Lucky Stones». Arxivat de l'original el 2010-02-07. [Consulta: 9 febrer 2010].

Vegeu també

[modifica]