País Székely

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El País Székely dins de Romania

El país Székely (pronunciació [ˈseːkɛj]; hongarès: Székelyföld; romanès: Ţinutul Secuiesc; alemany: Szeklerland; llatí: Terra Siculorum) és la part oriental de Transilvània, Romania, habitada per la minoria hongaresa székely. Se situa als valls i turons del Est dels Carpats. Administrativament es tracta dels comptats de Harghita, Covasna i algunes parts de Mureş.

Originalment, el nom País Székely denotava una regió autònoma dins de Transilvània. Existí com a tal des de l'Edat Mitjana fins al Compromís Austrohongarès del 1867, quan els escons székely i saxons i es reemplaçaren amb el sistema de comptats. Junt amb Transilvània, esdevingué part de Romania el 1920, es tornà a Hongria el 1940 i s'adjuntà a Romania de nou el 1945.

Autonomia[modifica | modifica el codi]

La bandera del País Székely

Després de la Segona Guerra Mundial, una Regió Autònoma Hongaresa es creà l'any 1952, que incloïa la majoria del País Székely. Aquest estatus d'autonomia es tragué l'any 1968, durant el règim de Nicolae Ceaușescu. Després de la caiguda del comunisme s'esperava que la regió autonòmica es reinstal·lés, però no ocorregué.

Ara hi ha un moviment autonomista al País.[1] Això sí, rep força oposició del govern central. L'actual president de Romania, Traian Băsescu, li va dir al llavors president d'Hongria (László Sólyom), que mai no acceptarà l'autonomia hongaresa.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: País Székely Modifica l'enllaç a Wikidata