País Székely

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
El País Székely dins de Romania

El país Székely (pronunciació [ˈseːkɛj]; hongarès: Székelyföld; romanès: Ţinutul Secuiesc; alemany: Szeklerland; llatí: Terra Siculorum) és la part oriental de Transsilvània, a Romania, habitada per la minoria hongaresa székely. Se situa a les valls i turons de l'est dels Carpats. Administrativament es tracta dels comtats d'Harghita, Covasna i algunes parts de Mureş.

Originàriament, el nom País Székely denotava una regió autònoma dins de Transsilvània. Existí com a tal des de l'edat mitjana fins al Compromís Austrohongarès del 1867, quan els escons székely i saxons es reemplaçaren amb el sistema de comtats. Junt amb Transsilvània, esdevingué part de Romania al 1920; es tornà a Hongria el 1940 i s'adjuntà a Romania de nou el 1945.

Autonomia[modifica]

La bandera del País Székely

Després de la Segona Guerra mundial, es creà una Regió Autònoma Hongaresa a l'any 1952, que incloïa la majoria del País Székely. Aquest estatus d'autonomia es tragué l'any 1968, durant el règim de Nicolae Ceaușescu. Després de la caiguda del comunisme s'esperava que la regió autonòmica es reinstal·lés, però no ocorregué.

Ara hi ha un moviment autonomista al país.[1] Això sí, rep força oposició del govern central. L'actual president de Romania, Traian Băsescu, li va dir al llavors president d'Hongria (László Sólyom) que mai no acceptarà l'autonomia hongaresa.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: País Székely Modifica l'enllaç a Wikidata