Pablo Tac

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tac va fer aquest dibuix representant dos homes joves que vestien faldilles de fil i plomes amb adorns de plomes al cap, cascavells a les mans, i (potser) decoracions pintades a llurs cossos.

Pablo Tac o Quechnajuichom també dit "Qéchngawichum" (Oceanside, Califòrnia 1822–1841) fou un acadèmic amerindi dels luiseños que proporcionà una perspectiva contemporània poc habitual de les institucions i història antiga de l'Alta Califòrnia. Va crear els primers sistemes escrits per al luiseño,[1] i el seu treball és "l'única font primària del luiseño escrit per un luiseño fins al segle XX."[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Tac va néixer de pares luiseños a la Missió San Luis Rey de Francia i va estudiar a l'escola de la missió. Era un estudiant prometedor i juntament amb un altre nen va ser assenyalat pel missioner franciscà, el pare Antoni Peyrí i Aulèstia, per acompanyar-lo quan va sortir de Califòrnia el 1832. Tac va visitar Roma en 1834 i va ser inscrit al Col·legi de la Propaganda, on estudià gramàtica llatina. Després va passar a estudiar retòrica, humanitats i Filosofia en la preparació per al treball missioner, però va morir en 1841.

Com a estudiant, Tac va escriure una gramàtica i un diccionari luiseño per al cardenal i lingüista Giuseppe Gasparo Mezzofanti, i en particular inclou una història com a part del seu manuscrit.[1] Va crear una forma d'escriure luiseño que basada en el llatí i l'espanyol, que és diferent de la forma moderna actual descolonitzada d'escriure luiseño.[3]

Tac també va escriure un assaig sobre la "Conversió de San Luiseños d'Alta Califòrnia." Aquest últim inclou informació sobre formes de vida indígenes (incloent danses i jocs) i la història i l'organització de la missió, juntament amb dos dibuixos de Tac. Tac va relatar els principis de la vida a la missió San Luis Rey titulat La vida índia i costums en la Missió San Luis Rey: Un relat de la visa de la missió de Califòrnia per Pablo Tac, un neòfit indi (escrit al voltant de l'any 1835, editat i traduït a l'anglès per Minna Hewes i Gordon Hewes en 1958). En el llibre, Tac lamentar la ràpida disminució del seu poble:

A Quechla no fa gaire hi havia 5.000 ànimes, amb totes les terres veïnes. A causa d'una malaltia que va arribar a Califòrnia 2.000 ànimes van morir i 3.000 van restar." [4]

Tac va passar a descriure el tractament preferencial que rebien els padres:

En la missió de San Luis Rey de Francia el pare Fernandino[sic] és com un rei. Ell té els seus patges, alcaldes, majordoms, músics, soldats, jardins, ranxos, ramat...." [5]

Tac també va assenyalar que el seu poble inicialment van tractar d'impedir l'avenç dels espanyols a les seves terres del sud de Califòrnia. Quan els estrangers invasors s'acostaven,

"...el cap es va posar dret...va anar cap a ells," exigint, "... Què és el que busqueu? Deixeu el nostre país!"

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Haas, p. 3
  2. Vernon, Melvin J. Foreword in Haas, 2011. P. xi
  3. Haas, Preface, p. xv
  4. Lightfoot, p. 108
  5. Lightfoot, p. 105

Blbiografia[modifica | modifica el codi]

  • Lightfoot, Kent G.. Indians, Missionaries, and Merchants: The Legacy of Colonial Encounters on the California Frontiers. University of California Press, Berkeley, CA, 2004. ISBN 0-520-20824-2. 
  • Haas, Lisbeth. Pablo Tac, Indigenous Scholar: Writings on Luiseño Language and Colonial History, c. 1840. Berkeley and Los Angeles, California.: University of California Press, 2011. ISBN 0520261895.