Palacio de los Capitanes Generales
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Construcció | 1792 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | l'Havana (Cuba) | |||
| ||||
El Palacio de los Capitanes Generales (en català Palau dels Capitans Generals), en l'actualitat Museu de la Ciutat és a l'Havana Vella; ocupa tota una illa i és considerada l'obra de major importància arquitectònica de tot el desenvolupament barroc a Cuba.[1] Aquest palau va ser edificat en el lloc on es trobava l'antiga catedral de l'Havana. La seva construcció va començar l'any 1776. Va ser el lloc de residència de 65 capitans generals enviats per Espanya per governar a Cuba així com el recinte de l'Administrador dels Estats Units durant la intervenció de 1898 a 1902, i com ja era costum a més va servir durant la República de palau presidencial fins a 1920.[1] En el seu pati interior està enclavada una estàtua de Cristòfor Colom, col·locada en aquest lloc l'any 1862. També es troben obres com la de marbre de Carrara de J. Cucchiari. Aquesta construcció va servir, a més, de seu del cabildo i presó, així com per contenir en l'entresòl diverses oficines del govern.[1]
Història[modifica]
Al lloc on avui està emplaçat el palau, s'erigia el 1574, un petit temple catòlic, de teules i pedres, alguns historiadors afirmen que aquesta església va ser la incendiada pel pirata Jacques de Sores en 1555. Aquesta església que va arribar a ser veritablement rica en obres i escultures se li va denominar en el seu moment Parroquial Major.[1] Va ser seriosament danyada el 1741 per l'explosió de la nau Santa Bárbara, que estava atracada al proper port de l'Havana. Eren tants els danys, que l'església va haver de ser demolida i traslladada a la zona coneguda com La Plazuela de la Ciénaga, propietat de la Companyia de Jesús.[1]
Durant l'època del Marquès de la Torre, sobre les runes de l'edificació es va començar el 1776 la construcció de la Casa de Govern, la qual es va acabar el 1792, sota el govern del senyor Luis de las Casas, convertint-se en la residència dels governadors colonials de l'illa.[1]
L'edifici albergava a més de la Capitania General, altres departaments estatals i particulars. La planta alta amb vista a la Plaza de Armas, estava ocupada per l'oficina del Governador, en la que dona al carrer Obispo, es trobaven les oficines de l'Ajuntament municipal, els entresòls i la planta baixa van ser ocupats per comerciants i escrivans que llogaven a terminis les seves oficines. L'ala nord que mira cap al carrer Mercaderes va ser destinada a la presó pública, després aquesta secció va ser ocupada per la Reial Audiència, celebrant en les seves diferents congressos, forts debats de les institucions criolles com la Societat Econòmica d'Amics del País o l'anomenada Junta de Fomento.[1]
En acabar el 1898 la dominació colonial espanyola, va ser la seu del govern interventor dels nord-americans. Arribada la República es converteix en la seu presidencial fins a l'arribada de Mario García Menocal, que va traslladar el palau a la seva ubicació definitiva, en el que és avui el Museu de la Revolució, aquest edifici va quedar destinat a l'Ajuntament de l'Havana.[1]
En triomfar la Revolució cubana el 1959 canvia de seu l'ajuntament i es trasllada a l'anomenada Casa dels alcaldes. L'11 de desembre de 1967 es crea en aquest lloc el Museu de la Ciutat, traslladant-se a ell nombroses col·leccions artístiques de marcat valor cultural i històric.[2]
La història nacional de Cuba, està reflectida en les diferents sales d'exposicions. La Sala de les Banderes exposa les ensenyes nacionals més important de la guerra d'independència, i les que van presidir nombrosos actes dels clubs d'exiliats cubans a Tampa i Cayo Hueso, entre aquestes la que va portar Narcís López el 1850 o la de Carlos Manuel de Céspedes, pare de la Pàtria.[2]
Una altra de les sales exposa armament mambí utilitzats en les diferents conteses, pintures al·legòriques als pròcers independentistes i pertinences dels herois de la manigua.[2]
Algunes sales s'han destinat a mostrar la decoració colonial del palau, amb peces d'alt valor, un exemple eloqüent és l'anomenat Saló Blanc que compta amb luxosos miralls venecians.
L'espai més visitat al museu és el Saló del Tron, construït imitant al gran saló del Palau Reial de Madrid, té exposicions de joies i vaixelles pertanyents a nombroses figures històriques com la tsarina russa Catalina la Gran o el pintor espanyol Federico Madrazo.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Emissora Havana Ràdio. «El Palacio de los Capitanes Generales: una majestuosa edificación» (en espanyol). [Consulta: 14 desembre 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Emisora Havana Ràdio. «Ruta especial por el Museo de la Ciudad» (en espanyol). [Consulta: 14 desembre 2009].[Enllaç no actiu]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palacio de los Capitanes Generales |
- Habana Patrimonial
- EcuRed: Enciclopedia colaborativa de la red cubana
- Paseos por La Habana[Enllaç no actiu]
- Bolg de Coralia Rivero Busquets, llicenciada en periodisme i disseny gràfic