Vés al contingut

Palau de Pimentel

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau de Pimentel
Imatge
Dades
TipusPalau i monument Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XV Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicRenaixement Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaValladolid (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 39′ 23″ N, 4° 43′ 28″ O / 41.6564°N,4.7244°O / 41.6564; -4.7244
Bé d'interès cultural
Data10 desembre 1998
IdentificadorRI-51-0010187
Activitat
Propietat deDiputació Provincial de Valladolid Modifica el valor a Wikidata
OcupantDiputació Provincial de Valladolid Modifica el valor a Wikidata
Finestra cantonera del Palau de Pimentel.

El Palau de Pimentel, és un palau de la ciutat de Valladolid, (Castella i Lleó). Va ser el lloc de naixement de Felip II. L'edifici, exemple d'arquitectura palatina a Valladolid, i situat al carrer Angustias núm. 44 de la ciutat, serveix de seu per a la Diputació Provincial de Valladolid.

Història de la propietat

[modifica]

Tot i que la seva construcció s'inicià al segle xv, ha anat incorporant gradualment elements d'èpoques posteriors. La seva construcció començà per ordre del Marquès d'Astorga, i passà posteriorment a ser propietat de Bernardino Pimentel, qui n'era amo quan Felip II va néixer al seu interior, com a conseqüència que s'hi hostatjava la família reial per assistir les Corts celebrades a l'abril de 1527. El 1530, l'edifici era propietat dels comtes de Rivadavia. Els hereus d'aquests el van vendre el 1849 a Mariano Reinoso, qui al seu torn el vengué a la Diputació Provincial de Valladolid el 1875, per instal·lar-hi les seves dependències, on encara continuen.

Estructura i modificacions

[modifica]

El palau actual està molt alterat a causa de les grans transformacions que ha sofert al llarg del temps. S'organitza al voltant d'un pati, com era natural en l'arquitectura domèstica val·lisoletana de la seva època. Al pati s'accedeix mitjançant un vestíbul, que comunica amb el carrer mitjançant una portada tardogòtica d'arc rebaixat. Per l'exterior, el més important és la seva famosa finestra plateresca, de començaments del segle xvi, que es troba a la cantonada. Precisament, aquesta finestra i la torrassa que s'eleva en aquest punt, potencien la cantonada, font de perspectives. La finestra posseeix un atrevit arc i una decoració de grotescos seguint els models de les pintures de la Domus Aurea.

El palau consta de dues altures en el cos principal i tres en la torrassa. Els materials utilitzats són el maó excepte en la rematada de les cantonades, la portada i el sòcol, que van ser realitzats en pedra. A partir de 1985 el palau es va sotmetre a una profunda restauració segons projecte de l'arquitecte Angel Ríos.

Des de la inauguració de la Sala d'Exposicions, després de la restauració del palau el 1990, amb una extensió aproximada de 260 metres quadrats, ha desenvolupat una línia expositiva en què es conjuga la difusió d'artistes locals amb els d'altres comunitats.

La llegenda explica que per una de les finestres del palau, de la qual penja una cadena, va ser tret el rei Felip II en néixer perquè fos batejat a l'església de Sant Pau, ja que en cas que hagués sortit per la porta del palau hauria d'haver estat batejat a la propera Parròquia de Sant Martí. Malgrat tot, sembla que llegenda és una deformació dels fets reals: per al bateig de Felip II es va construir un passadís elevat entre l'església de Sant Pau i el palau perquè la família reial hi passés sense trepitjar el carrer. Com que és un passadís elevat, es va usar com a sortida del palau una de les finestres, sense que se sàpiga amb certesa quina fou exactament.