Palau Łazienki

Infotaula d'edificiPalau Łazienki
Dades
Tipus	Palau
Arquitecte	Domenico Merlini; Tylman van Gameren
Construcció	1689
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura neoclàssica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Śródmieście (Polònia)
	52° 12′ 54″ N, 21° 02′ 09″ E / 52.21512°N,21.03582°E
Registre municipal de monuments històrics
Data	2012
Identificador	SRO10629
Monument immoble
Data	1r juliol 1965
Identificador	2/2
Activitat
Fundador	Estanislau August Poniatowski
Lloc web	lazienki-krolewskie.pl

El Palau Łazienki [ɫaˈʑenki] (en polonès: Pałac Łazienkowski) també anomenat Palau del llac (Pałac na Wodzie) o Palau de l'illa (Pałac na Wyspie) és un palau neoclàssic al parc Łazienki a Varsòvia, Polònia.

Història[modifica]

El palau es va construir originalment en estil barroc al segle xvii per Tylman van Gameren per a Stanisław Lubomirski. Altres artistes van contribuir en la seva ornamentació com els escultors Andrzej Le Bruyn, Jakub Monaldi i Franciszek Pinck, i pintors com Marcello Bacciarelli i Jan Bogumił Plerchs.

Des del 1772 a 1793 Domenico Merlini va reestructurar l'edifici per al darrer rei de Polònia, Estanislau August Poniatowski, que el feia la seva residència d'estiu. Els Interiors foren dissenyats per Jan Chrystian Kamsetzer. Es va construir un pavelló sobre l'aigua segons els gustos xinesos de l'època. El parc, avui una barreja d'estils arquitectònics, era llavors ornat amb teules holandeses amb relleus i pintures. El palau es va guarnir amb mobiliari neoclàssic i pintures. Després de la mort d'Estanislau, el palau fou heretat per la seva família, primer pel príncep Józef Antoni Poniatowski.

Després de la primera partició de Polònia, el 1817 el palau era pres pel govern rus i es convertia en una de les residències del gran duc Constantí Pavlovitx de Rússia. Després que Polònia recobrés la independència el 1918 es convertia en un museu nacional, formant part de Col·lecció d'Art Nacional, i després del tractat de Riga (1921) s'omplia de les col·leccions que els russos havien tornat. Una vegada més, les obres foren evacuades durant el setge de Varsòvia de 1939 al Museu Nacional de Varsòvia. Durant l'ocupació alemanya de la Segona Guerra Mundial, el palau fou tancat al públic polonès. Les forces alemanyes li casaren foc després de la sublevació de Varsòvia, però les forces alemanyes es retiraren abans que tinguessin temps d'enllestir els seus plans d'enderrocar l'edifici. Malgrat la seva reconstrucció un cop acabada la guerra, molta de la seva decoració d'interior original fou malmesa pel foc.

Després de la guerra el Palau es convertiria en propietat del Museu Nacional de Varsòvia, allotjant també el Museu de Bany Reial. Les obres de restauració van durar molts anys fins als anys 60.