Paloma

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «La Paloma».
Infotaula taxonòmicaPaloma
Macrolepiota procera
Macrolepiota-procera.jpg
Bolet
Capell

capell umbonat

Himenòfor

làmina

Enganxament de l'himeni

himeni lliure

Comestibilitat

excel·lent comestible

Vel

estípit anellat

Color de les espores

Color blanc

Ecologia

sapròfit

Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Fungi
Classe Agaricomycetes
Ordre Agaricales
Família Agaricaceae
Gènere Macrolepiota
Espècie Macrolepiota procera
(Scop. Fr.) Singer
Modifica dades a Wikidata

La paloma (Macrolepiota procera del grec Macro: gran; lepiota, lepís: esquama, otós: orella ("gran orella esquamosa"); del llatí procera, procerus: alt, esvelt) també anomenat apagallums,[1] bolet del frare, cama-seques, capell del senyor, coloma, cogomella, cogombre, farinosa, maneta, pamperol, pampinella o pimpinella (farinosa), paraigua o paraigües, pota d'ase i senyal d'alzina és un bolet comestible de l'ordre dels agaricals. És un bolet molt vistós i fàcil de reconèixer. Creix en tota mena de boscos, més abundant en llocs oberts, als marges dels boscos, als prats (en especial sobre terreny silici). És molt comú i es pot trobar en grups nombrosos a finals d'estiu i tardor. És molt bon comestible, apte per fer a la brasa o arrebossat. Cal, però, rebutjar-ne el peu per ser massa dur i fibrós. Quan el barret encara està tancat, es pot farcir de carn i es pot fer al forn, amb mantega i formatge ratllat.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

És el més gran bolet de làmines. Tot i que les mides normals són 10-30 cm d'alçària i 10-25 cm de diàmetre barret, pot assolir mides espectaculars de 40 cm d'alçària i 35 cm de barret.

De jove, el barret és esfèric o ovoide. En créixer, s'obre i s'aplana, podent assolir formes molt variades des d'aplanat deprimit fins a lleugerament umbonat. La cutícula, que inicialment és llisa, aviat s'esquinça formant grans esquames cotonoses de color bru fosc tirant a vermellós, fàcilment separables, sobre un fons molt fibril·lós de color gris-crema, al centre és més fosc i menys esquamós.

Les làmines més pàl·lides, de color blanc-crema, són amples i atapeïdes i no arriben a tocar el peu i soldades a un collar. El peu, del mateix color que el capell, és separable i està proveït d'un anell doble que es pot fer córrer amunt i avall. La carn, tova i blanquinosa al barret i molt fibrosa al peu, d'olor suau i fruitada, té un gust semblant al de les avellanes.

Perill de confusió[modifica | modifica el codi]

Lepiota helveola pràcticament té el mateix aspecte de la paloma, però en petit. Forma part de Lepiota brunneoincarnata, totes metzinoses. De mida petita, pot fer entre 2 i 8 cm. d'alçada. Però a part de la mida, és molt fàcil d'identificar perquè la seva carn es torna rogenca en trencar-la. Provoca intoxicacions semblants a la farinera borda (Amanita phalloides). Aquest fong és el causant de diverses intoxicacions mortals a Catalunya en què els intoxicats havien collit els exemplars a uns jardins públics. Per evitar confusions, cal rebutjar totes les lepiotes de talla petita.

La presència d'anell al peu fa que, per molta gent, sigui poc atractiu i considerat verinós, possiblement per la semblança amb els bolets del gènere Amanita, alguns d'ells mortals, però aquests tenen una volva a la base del peu, i l'anell és més baix i mai no és mòbil.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2. 

Galeria[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paloma Modifica l'enllaç a Wikidata