Paolozzo di Cionarino della Faggiuola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPaolozzo di Cionarino della Faggiuola
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
OcupadorJoan Galeàs Visconti
Felip Maria Visconti Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerres de Llombardia Modifica el valor a Wikidata
Família
PareCionarino della Faggiuola Modifica el valor a Wikidata
ParentsPaolozzo di Arrigo della Faggiuola (cosí) Modifica el valor a Wikidata

Paolozzo di Cionarino della Faggiuola (Itàlia, s. XV) va ser un noble italià.

Va ser fill il·legítim de Cionarino della Faggiuola, senyor del castell de Selvapiana. A causa de la bastardia va ser exclòs de la successió als títols i terres, els quals van ser usurpats per altres nobles.[1] A més, el seu cosí Paolozzo, que va morir sense descendència, també el va excloure i va llegar els seus béns a la Senyoria de Florència.[2] Aquesta situació va causar-li gran animadversió envers els florentins i al llarg dels anys va intentar sempre cercar fortuna. Va lluitar al costat de Giangaleazzo Visconti, duc de Milà, en les guerres contra els florentins, però a la mort del duc el 1402 es va trobar a mercè dels seus enemics, que el 1404 van enviar tropes amb Jacopo Salviatti al capdavant a lluitar contra diversos castellans gibel·lins, inclosa la família Della Faggiuola, que havien aliats dels Visconti. Tot i ser derrotat, a Paolozzo se li va atorgar el perdó i se li van donar Selvapiana i San Stefano a canvi de prometre no alçar-se en armes. No obstant això, va incomplir la promesa i va rebel·lar-se contra Florència durant els aldarulls entre els florentins i el rei Ladislau I de Nàpols. Malgrat la traïció i ser humiliat, a la mort de Ladislau el 1414 va ser de nou perdonat. Encara tornaria a revoltar-se durant la guerra entre Florència i Filippo Maria Visconti. Va prendre Corneto, Capanna i Montoriuolo, i quan les milícies de Visconti van entrar a la Romanya, envià el seu fill Francesco a ajudar i va prendre, saquejar i cremar Montepetroso i amb les seves mans van matar el castellà florentí. Després d'aquests fets es perd la seva pista.[3]

Referències[modifica]

  1. Troya, Carlo. Appendice di Dissertazioni al Codice Diplomatico Longobardo... (en italià). Nàpols: Stamperia Reale, 1855, p. 307-309. 
  2. Peruzzi, S. L.. Storia del Commercio e dei Banchieri di Firenze (en italià). Florència: M. Cellini, 1868, p. 396. 
  3. Litta, Pompeo. «Signori della Faggiuola nel Montefeltro». A: Famiglie celebri di Italia (en italià), 1850.