Papallona de la prímula
Hamearis lucina  | |
|---|---|
.jpg) Imago a Buckinghamshire, Regne Unit | |
| Dades | |
| Hoste | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Riodinidae |
| Gènere | Hamearis |
| Espècie | Hamearis lucina (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Papilio lucina |
.svg){kind=icon}
La papallona de la prímula (Hamearis lucina)[1][2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Riodinidae.
Taxonomia i sistemàtica
[modifica]Riodinidae es considera actualment una família distinta dins de la superfamília Papilionoidea, tot i que en el passat s'havia classificat com a subfamília Riodininae de la família Lycaenidae. Més antigament, els membres d'aquesta família es consideraven pertanyents a la desapareguda família "Erycinidae", les espècies de la qual s'han repartit entre les famílies Riodinidae i la subfamília Libytheinae de la família Nymphalidae.
El gènere Hamearis és un gènere monotípic de posició incerta (incertae sedis).[3] Aquí es considera part de la subfamília Nemeobiinae, tribu Zemerini, dins de la família Riodinidae.
Distribució
[modifica]S'estén per tota Europa fins als Urals i Turquia. A Europa, es troba des del centre i nord de la península Ibèrica fins a Gran Bretanya, sud-est de Bèlgica, centre d'Alemanya, centre de Polònia, sud de Suècia, Letònia, centre de la península Itàlica, i Balcans fins al centre de Grècia. Absent de les principals illes mediterrànies, excepte Sicília.[4][5] A la península Ibèrica ocupa el terç nord, des del nord de Portugal i Galícia fins a Catalunya, tot i que també arriba fins als sistemes Ibèric i Central. A Catalunya, es distribueix de forma dispersa per les zones més humides de la meitat nord, incloent els Pirineus, Prepirineus, Serralada Transversal i Montseny. També presenta una població aïllada a les Muntanyes de Prades.[6]
Descripció
[modifica]Envergadura alar d'entre 26 i 31 mm.[7] Dimorfisme sexual poc evident, en ser la femella una mica més gran, tenir les ales més arrodonides, i les taques taronges més desenvolupades. Anvers de color marró fosc amb tres bandes de taques taronges, dues de les quals són poc visibles a l'ala posterior. La banda taronja més externa inclou, en ambdues ales, una sèrie de taques negres en forma de triangle. Revers de l'ala anterior semblant a l'anvers, però el color taronja és majoritari. Revers de l'ala posterior taronja amb dues bandes de de taques blanques amb una fina línia negra a la part interna. A la part exterior de les dues ales hi ha una sèrie de punts negres triangulars, cadascun dels quals va acompanyat d'un petit punt blanc a l'exterior.[6]
-
Hamearis lucina ♂ -
Hamearis lucina ♂ △ -
Hamearis lucina ♀
_Hamearis_lucina_-_Slovensky_kras-_OP,_Slovakia_-_male_dorsal.jpg)
_Hamearis_lucina_-_Slovensky_kras-_OP,_Slovakia_-_male_ventral.jpg)
_Hamearis_lucina_-_Amiel_Penne,_Tarn,_France_-_female_dorsal.jpg)
Hàbitat
[modifica]Zones obertes amb presència d'arbustos i d'arbres caducifolis de baix port, també clarianes i vores de camins forestals[5][7] Rang altitudinal des dels 50 m fins als 1600 m.[5] L'eruga s'alimenta diverses espècies de primulàcies, totes elles pertanyents al gènere Primula.[5][7]
Període de vol i hibernació
[modifica]Pot volar en una o dues generacions, d'acord amb l'altitud, latitud i condicions locals. Les poblacions univoltines volen durant els mesos de maig i juny, i les bivoltines des d'abril a juny i des de juliol a setembre.[5] Hiberna com a crisàlide.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Papallona de la prímula». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., 01-12-2012. [Consulta: 6 abril 2024].
- ↑ «Funet» (en anglès). [Consulta: 6 abril 2024].
- ↑ «Hamearis lucina» (en anglès). UICN, 29-01-2009. [Consulta: 6 abril 2024].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2.
Enllaços externs
[modifica]
- Asturnatura (castellà)
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- European Butterflies (anglès)