Paper jaspiat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Guarda d'un llibre publicat a Sevilla el 1570.

El paper jaspiat, també conegut com a paper marbrejat o paper d'aigües, s'elabora mitjançant una tècnica gràfica consistent en acolorir un full de paper i posar-lo en contacte amb pigments que floten a l'aigua. S'ha fet servir tradicionalment per decorar guardes en enquadernació, i menys habitualment, per decorar tapes de llibres.

Per produir paper jaspiat, s'introdueix el paper en un recipient amb aigua i pigments no solubles. La disposició de les gotes del pigment i els moviments que es realitzin a l'aigua determinen l'estil del paper resultant. Es col·loca el paper blanc sobre la superfície del líquid perquè es tinti, i es retira sense que corrin els colors sobre el paper.[1]

Les primeres descripcions de la seva existència provenen de viatgers europeus que van visitar Turquia, Pèrsia i l'Orient Pròxim a mitjans del segle xv i a principis del segle xvi.[2] El 1600 ja es coneixia la tècnica a Alemanya.[3] A Turquia, l'art tradicional d'elaborar paper jaspiat, procedent de la zona de l'Àsia Menor durant l'Imperi Otomà, es coneix com a ebru,[4] i el 2014 és considerat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco.[5]

Referències[modifica]

  1. Suárez y Núñez, 1778, p. 3–16.
  2. Wolfe, 1990, p. 3.
  3. Wolfe, 1990, p. 13.
  4. «Ebru Masters». Arxivat de l'original el 29 de novembre 2007. [Consulta: 30 octubre 2010].
  5. «El ebru, arte turco de fabricación de papel jaspeado». UNESCO Culture Sector. [Consulta: 11 desembre 2016].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paper jaspiat