Paracaigudes de frenada
Un paracaigudes de frenat (o paracaigudes de desacceleració)[1] és un paracaigudes dissenyat per desplegar-se des d'un objecte que es mou ràpidament per retardar l'objecte, proporcionar control i estabilitat o com a pilot de paracaigudes per desplegar un paracaigudes més gran. Va ser inventat a Rússia per Gleb Kotelnikov el 1912.[2]
Disseny i característiques operatives[modifica]
Un paracaigudes de frenat és més allargat i té una àrea molt més petita que un paracaigudes convencional i, per tant, proporciona menys resistència a l'aire. Això significa que un paracaigudes de frenat no pot frenar un objecte com un paracaigudes convencional, però es pot desplegar a velocitats en què els paracaigudes convencionals es trencarien.[3]
El disseny més senzill del paracaigudes de frenat permet un desplegament més fàcil. Quan un paracaigudes convencional pugui quedar atrapat en si mateix mentre es desplega o fracassar en inflar-se correctament (per tant, no podria frenar l'objecte que cau tant com hauria), el paracaigudes de frenat s'inflarà de manera més senzilla i més fiable per generar la quantitat esperada de resistència a l'aire.
Referències[modifica]
- ↑ Jorge García de la Cuesta Terminología aeronáutica
- ↑ Khurana, K. C.. Aviation Management: Global Perspectives (en anglès). Global India Publications Pvt Ltd., 2009, p. 53. ISBN 978-93-80228-39-6 [Consulta: 16 juliol 2017].
- ↑ «Abbreviations and Acronyms». Relive Apollo 11. NASA. Arxivat de l'original el 2011-06-06. [Consulta: 16 juliol 2017].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paracaigudes de frenada |