Mnemòsine (papallona)
Parnassius mnemosyne  | |
|---|---|
 Adult a la Vall d'Incles (Andorra) | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 174210 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Papilionidae |
| Tribu | Parnassiini |
| Gènere | Parnassius |
| Espècie | Parnassius mnemosyne (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Papilio mnemosyne |
La mnemòsine (Parnassius mnemosyne)[1] és una espècie de lepidòpter ropalòcer de la família Papilionidae, característica de les grans cadenes muntanyoses d'Europa i part d'Àsia.[2]
Descripció[modifica]
Imago[modifica]
Té una envergadura alar entre 52 i 62 mm. És blanca amb dos punts negres discals a la cel·la de les ales anteriors, i dos més discals a les posteriors, tot i que un més marcat que l'altre. Té ales posteriors a la regió marginal i submarginal sense escames, translúcides. A causa de l'aïllament reproductiu, hi ha certa diversificació en el dibuix alar entre poblacions.
-
♂ -
♂ △. -
♀ -
♀ △.
.jpg)
Eruga[modifica]
Fa fins a 42 mm de longitud. De cos negre vellut, recoberta de petits pèls, i amb una línia de punts ataronjats per sobre dels espiracles. Com molts altres papiliònids, presenten un osmeteri entre el cap i el tòrax que desprèn una olor desagradable, un sistema per a dissuadir els depredadors.
Distribució[modifica]
Similar al cas de P. apollo, amb la pujada de temperatures a Euràsia després de la darrera glaciació, es quedaren poblacions aïllades en latituds elevades o en serralades, zones on encara es conservava en part el clima a què estaven adaptades. Es troba principalment als Pirineus, centre i nord d'Europa, Balcans, Turquia, Transcaucàsia, Líban, Síria, l'Iraq, l'Iran, Afganistan, centre dels Urals, Sibèria i Tian Shan, i són per tant les poblacions als Pirineus les més occidentals. Tot i tenir una àrea de distribució àmplia, només es troba en nuclis de població molt concrets, cosa que la converteix en una espècie relativament rara.
Hàbitat[modifica]
Variat, allà on es trobin les plantes nutrícies de l'eruga, abastint clarianes de bosc poc densos de coníferes o caducifolis, zones d'herba baixa, pendents rocosos, normalment llocs humits, però també en secs. La larva s'alimenta principalment de Corydalis solida, C. bulbosa i C. intermedia.[2] Al Pirineu, prefereix boscos clars i humits de coníferes.
Període de vol i hibernació[modifica]
Una única generació per any.[2] Els imagos volen d'abril a agost, depenent de l'altitud i localitat. Hiberna com a eruga ja formada dins de l'ou, més rarament es desclou i passa l'estació com a eruga sota les roques.
Costums[modifica]
La femella pon els ous sobre les plantes nutrícies pansides, així com sobre altres plantes mortes o roques.
Referències[modifica]
- ↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 26 gener 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2.
- D.J. Carter & B. Hagreaves, 1987. Guía de Campo de las Orugas de las Mariposas y Polillas de España y de Europa. Ediciones Omega. ISBN 84-282-0798-4.
- Associació per la Defensa de la Natura, 1999. Papallones d'Andorra. Fundació Crèdit Andorrà. ISBN 99920-1-281-1.
- Helgard Reichholf-Riehm, 1985. Mariposas. Editorial Blume. ISBN 84-7031-555-2.
Enllaços externs[modifica]
- Insectarium Virtual (castellà).
- Papallones de Catalunya[Enllaç no actiu] (català).
