Partit Comunista Italià (2016)
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | PCI  | ||||
| Tipus | partit comunista | ||||
| Ideologia política | comunisme marxisme-leninisme euroescepticisme | ||||
| Alineació política | extrema esquerra | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Partit dels Comunistes Italians | ||||
| Creació | 26 juny 2016, San Lazzaro di Savena | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Partit de l'Esquerra Europea Esquerra Unida Europea-Esquerra Verda Nòrdica | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Cristina Cirillo | ||||
| Secretari general | Mauro Alboresi | ||||
| Format per | |||||
| Lloc web | ilpartitocomunistaitaliano.it | ||||
  | |||||
.svg&lang=ca)
El Partit Comunista Italià (en italià: Partito Comunista Italiano, PCI) és un partit polític italià de tendència marxista.
Va ser fundat a Bolonya, el 26 de juny de 2016, pel Partit dels Comunistes Italians (PCdI), membres del Partit de la Refundació Comunista (PRC) i l'Associació per a la Reconstrucció del Partit Comunista (Associazione per la Ricostruzione del Partito Comunista).[1]
El nou PCI s'inspira explícitament en l'antic Partit Comunista Italià (1921-1991), del qual ha reprès el nom oficial i el logotip; en particular, es remet al pensament d'Antonio Gramsci i al de Palmiro Togliatti.[2][3]
En les eleccions generals d'Itàlia de 2018, el nou PCI es va adherir a la llista Poder al Poble!, sumant-se al Partit de la Refundació Comunista i altres partits o moviments polítics d'esquerres, així com centres socials, sindicats locals, associacions i comitès. La llista, en obtenir un 1,1% dels vots, no va aconseguir escons en el Parlament italià. Poc després, el partit, com Refundació, va abandonar la coalició.[4]
Al 2022, però, novament van participar a la formació d'una agrupació de partits i moviments socials italians anomenada "Unitat Popular", amb l'objectiu d'elaborar i implementar iniciatives i propostes comunes i compartides. No obstant això, a les eleccions generals de 2022 el PCI es va presentar com a llista autònoma en 5 de les 29 circumscripcions per a la Cambra de Diputats i 7 de les 21 per al Senat, obtenint entre l'1,0 i l'1,5% a la Toscana, les Marques i l'Úmbria.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «L’APPELLO: Un’ Associazione per la ricostruzione del Partito Comunista nel quadro ampio della sinistra di classe» (en italiano). comunisti-italiani.it, 05-09-2014. Arxivat de l'original el 2017-06-29. [Consulta: 27 maig 2017].
- ↑ «Partito comunista italiano, la rinascita il 26 giugno a Bologna. Avrà il simbolo con la falce e il martello» (en italiano). ilfattoquotidiano.it, 28-05-2016 [Consulta: 16 maig 2017].
- ↑ «Statuto - Partito Comunista Italiano» (en italiano). ilpartitocomunistaitaliano.it, 28-05-2016 [Consulta: 16 maig 2017].
- ↑ «Potere al popolo, scoppia la guerra sullo statuto. Rifondazione boicotta il voto: "Non partecipiamo, non c'è democrazia"» (en italià), 08-10-2018. [Consulta: 22 agost 2023].
- ↑ «Il PCI sarà sulle schede elettorali! - Partito Comunista Italiano» (en italià), 25-08-2022. [Consulta: 22 agost 2023].