Partit Federal de Catalunya
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | partit polític  |
El Partit Federal de Catalunya (PFC) va ésser un partit polític creat per una escissió del Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF) que tingué lloc a Barcelona al desembre del 1932 amb el propòsit d'animar un procés de reunificació del federalisme català. En aquest projecte mai no s'incorporaren la majoria dels sectors seguidors de José Franchy y Roca.
El projecte s'estroncà al febrer del 1933, quan l'Extrema Esquerra Federal es negà a anar més enllà d'una aliança, l'Extrema Esquerra Republicana es negà a perdre la seua personalitat dins d'una Unió Federal de Catalunya i el PRDF se'n desentengué quan s'orientà a Espanya vers la unitat d'abril del 1933 amb el franchysme. Aleshores, el PFC desaparegué i els seus promotors es reintegraren al PRDF, per bé que al març-abril del 1934 alguns evolucionaren vers el Partit Sindicalista.
Els seus fundadors foren Eduardo Medrano Rivas, Federico A. Bravo, Eusebio Sánchez, José M. Herrada, Miguel Gisbert i Antonio Lopez.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Molas, Isidre (ed.): Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya. Segle XX. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona, març del 2000. ISBN 84-412-0466-7, plana 247.