Patró romà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Patró fou un grau social a l'antiga Roma.

Quan es donava la manumissió a un esclau es creava una nova relació entre el manumissor i l'esclau, similar a la que existia entre pare i fill. El manumissor passava a ser el patró de les persones manumeses que eren lliberts del manumissor. La paraula patronus que derivava de pater donava idea de la relació. Si la manumissora era una dona llavors era la patrona i no la matrona.

El llibert adoptava el nom del manumissor. Els lliberts devien respecte i gratitud al seu patró i aquest el podia castigar si no complia els seus deures; l'obligació s'estenia als fills dels lliberts en relació als fills dels patrons. El patró podia relegar fora de Roma als lliberts que mostraven ingratitud, probablement després d'una llei del temps d'August; en temps de Neró es va proposar un senatusconsultum que donava al patró la possibilitat de retornar al seu llibert a l'esclavitud per la seva mala conducta però finalment no es va aprovar fins als darrers emperadors. La llei Aelia Sentia donava al patró el dret de castigar al llibert per ingratitud. Els ingrats (ingratus) eren anomenats libertus impius.

Un llibert no podia fer acusacions greus contra el patró; els lliberts havien de donar suport als seus patrons en cas de necessitat, i dirigir la seva propietat i la tutela dels seus fills en cas de mort, i si refusaven eren ingrats. Si els manumissors eren més d'un tots esdevenien el patró del llibert. El patró podia exigir del llibert el jurament o un contracte on s'establien els serveis (dona et munera i operae); les operae consistien en officiates (respecte i amor) i fabriles (materials), les primeres només pel patró i les segones seguien pels fills o hereus d'aquest.

El patró no podia encarregar serveis al llibert que fossin difícils o perillosos per la vida, com prostitució o lluita. Hi havia algunes limitacions al dret del patró quan la llibertat es donava per testament en fideïcomís. Si la manumissió es donava perquè una persona comprava la llibertat de l'esclau amb diners donats per aquest mateix esclau, el primer amo no tenia drets patronals.

El patró havia de donar suport al seu llibert en cas de necessitat i si no ho feia perdia els seus drets patronals. La relació patronal es podia extingir de comú acord. El dret més important dels patrons eren les propietats dels lliberts especialment si morien intestats. En cas d'intestat i mort sense hereus propers, el patró era l'hereu; en cas de testament encara conservava alguns drets. L'orde de successió es va establir per edicte en temps de Claudi: els fills, els hereus testamentaris, els descendents, el patró i la seva família, el marit o esposa del llibert, i els col·laterals.

Inicialment les llibertes no podien disposar de la seva propietat sense consentiment del patró, però més tard fou alliberada d'aquesta limitació si tenia quatre fills però el patró conservava el dret sobre una part dels béns; si moria intestada la patrona que tenia fills perdia tots els drets, però si no tenia fills, heretava tot i si tenia només un fill tenia els mateixos drets que el patró.