Pau l'Ermità
 Sant Pau l'Ermità, oPau de Tebes |
|
|---|---|
Pintura de José de Ribera (Madrid, Museo del Prado)
|
|
| primer anacoreta | |
| Naixement | en copte Amba Bola ~ 228 Província romana d'Egipte |
| Mort | ~ 341 Tebes (Egipte) |
| Sepultura | Monestir de Sant Pau l'Anacoreta (Desert oriental d'Egipte) |
| Ocupació | monjo |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana, esglésies orientals, Església Ortodoxa Copta, Església Ortodoxa, Església Anglicana |
| Canonització | Antiga |
| Lloc de pelegrinatge | Monestir de Sant Pau Anacoreta |
| Festivitat | 15 de gener (catòlics); 5 de gener (ortodoxos); 9 de febrer (coptes i esglésies orientals) |
| Iconografia | Vell, amb una gran barba, mig despullat o amb vestit de fulles de palma, com a ermità; amb dos lleons, al costat d'una palmera; amb un corb amb pa al bec; amb Sant Antoni Abat, al desert |
| Patronatge | Segon patró dels estorers de Barcelona |
 |
|
Pau de Tebes conegut com a Sant Pau, primer eremita o Pau l'Anacoreta (? - 341) fou un anacoreta, el primer dels eremites cristians. No s'ha de confondre amb Pau el Simple, deixeble de sant Antoni el Gran.
Llegenda[modifica | modifica el codi]
La llegenda narrada per sant Jeroni a les Vitae Patrum (Vita Pauli primi eremitae) és que, essent jove, Pau va marxar al desert de Tebes durant la persecució de Deci i Valerià I cap al 250. Va viure a les muntanyes d'aquest desert, en una cova propera a una font i una palmera; amb les fulles se'n vestia i amb la fruita en menjava. Visqué així durant 43 anys i llavors un corb va començar a portar-li un tros de pa diàriament. Va viure a la cova fins a la seva mort, quan gairebé 113 anys.
Jeroni narra també la trobada amb Antoni abat: Antoni anà a visitar-lo i conversaren durant un dia i una nit. El segon cop que Antoni anà a visitar-lo, Pau era mort. Antoni el vestí amb una túnica que li havia donat Atanasi d'Alexandria i el sebollí, amb l'ajut de dos lleons que van cavar la fossa.
Veneració[modifica | modifica el codi]
La seva festivitat se celebra el 15 de gener en occident, i el 5 i el 15 de gener a l'Església ortodoxa i el 2 de Meshir (9 de febrer) a les esglésies orientals. Sant Antoni el qualificà com a "el primer monjo". L'Orde de Sant Pau Primer Eremita es va fundar en honor seu.
A Barcelona, era venerat com a patró secundari pel gremi d'esparters i estorers, ja que es deia que havia estat, al desert, el primer a teixir l'espart, fent-ne estores.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Oxford dictionary of Saints, ed D. H. Farmer. OUP 2004.
- Attwater, Donald; Catherine Rachel John. The Penguin Dictionary of Saints. 3rd ed. New York: Penguin Books, 1993. ISBN 0-140-51312-4.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pau l'Ermità |
- Catholic Encyclopedia: "Saint Paul of Thebes"
- St Jerome, The Life of Paulus the First Hermit
- S Paul the Hermit De la Llegenda àuria de Jacopo de Varazze
|
