Paul Erman
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 29 febrer 1764  Berlín | ||
| Mort | 11 octubre 1851 (87 anys) Berlín | ||
| Residència | Alemanya | ||
| Formació | Universitat Humboldt de Berlín | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | físic, professor universitari | ||
| Ocupador | Universitat Humboldt de Berlín | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Heinrich Wilhelm Dove | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Caroline Hitzig | ||
| Fills | Georg Adolf Erman | ||
| Pare | Jean Pierre Erman | ||
| Premis | |||
| |||
.jpg?lang=ca)
Paul Erman (29 de febrer de 1765 - 11 d'octubre de 1851) fou un físic alemany.[1]
Fou fill de l'historiador Jean Pierre Erman, autor d'Histoire des refugiés. Treballà com a professor de ciència al Col·legi Francès de Berlín i a l'acadèmia militar. Després de la fundació de la Universitat de Berlín el 1810, hi acceptà un càrrec com a professor de física. Els seus treballs se centraren sobretot en electricitat i magnetisme, tot i que també realitzà algunes contribucions a l'òptica i a la fisiologia.
El seu fill, Georg Adolf Erman, també fou físic, i el seu net, Johann Peter Adolf Erman, fou egiptòleg.
Referències
[modifica]- ↑ Chisholm, Hugh. «Erman, Paul». A: Encyclopædia Britannica (en anglès). 11a ed.. Cambridge University Press, 1911, p. 749.