Vés al contingut

Pedro António Avondano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPedro António Avondano
Biografia
Naixement16 abril 1714 Modifica el valor a Wikidata
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort1782 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, violinista Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 7f8963c7-8d91-4002-a3bf-a6a88283592e Discogs: 2870402 IMSLP: Category:Avondano,_Pedro_António Allmusic: mn0001643127 Modifica el valor a Wikidata

Pedro António Avondano, (Lisboa , 16 d'abril de 1714 - Idem, 1782 ), va ser un violinista i compositor portuguès[1] d'origen italià. El seu pare, Pietro Giorgio Avondano, oriünd de Gènova, era violinista a la cort de Joan V, i aleshores era un dels molts músics italians presents a la cort portuguesa, enriquit per l'afluència d'or del Brasil.[2][3]

Avondano va ser compositor i primer violinista de la Cambra Reial de Joan V.[1] Com Domenico Scarlatti, en aquell moment també contractat per la cort portuguesa, Pedro António Avondano destaca especialment per les seves sonates per a clavicèmbal i la seva música sacra.[4][5][6][7][2] Però també va escriure òperes, com Zenobia (completament desconeguda fins avui), Berenice i Didone (amb llibrets de Metastasio) i Il Filosofo di Campagna (basada en el text de l'escriptor Carlo Goldoni). Dels tres últims, només se'n coneixen alguns fragments. L'únic que va sobreviure en la seva totalitat va ser Il Mondo della Luna, també de Goldoni.[8]

Després del terratrèmol de 1755, va tenir un paper molt important en la reorganització de l'"Irmandade de Santa Cecília", associació professional a la qual estaven legalment obligats a pertànyer tots els músics professionals de l'època, fet que li va permetre ajudar a altres músics en dificultat.[9]

A principis de la dècada de 1760, Avondono era un dels músics més influents de la capital. Va ser elegit secretari de la Confraria de Santa Cecília en una sessió que va tenir lloc a casa seva, el 27 de juny de 1765. A més de pertànyer a la ben remunerada Orquestra de la Cambra Reial, va actuar amb freqüència com a instrumentista, tant en cerimònies civils i religioses. Els seus ingressos li van permetre adquirir, per 480 reis, el Grau de Cavaller de l'Orde de Crist, el 15 de juny de 1767.[10]

També va organitzar vetllades i balls, sobretot a la colònia anglesa a Portugal. A partir del 1766 organitzà, també a casa seva, un club anomenat "Assemblea de Nacions Estrangeres", on les diferents comunitats es reunien, ballaven i jugaven a cartes dos cops per setmana. Allà es van celebrar els primers concerts públics a la ciutat de Lisboa.[11]

Tanmateix, durant el regnat de Maria I, el seu prestigi sembla haver minvat en els cercles musicals de la cort.[10]

Una part dels manuscrits d'Avondono va desaparèixer, probablement durant el terratrèmol. Del que queda, una part considerable es troba dispersa per diverses biblioteques europees.[10]

Pedro António Avondano va morir a Lisboa als 68 anys.

Obres principals

[modifica]
  • Il mondo della luna (burletta)
  • Berenice (òpera)
  • Il Filosofo di campagna (òpera)
  • Morte d'Abel (oratori]])
  • Il voto di Jefte (oratori)
  • Adão e Eva (oratori)

També va escriure diverses àriess per a clavicèmbal i minuets per a dos violís i baix. L'oratori Morte d'Abel va ser recuperat en una edició crítica, basada en l'única còpia manuscrita coneguda, conservada a la Biblioteca Estatal de Berlín, i va tenir la seva estrena mundial per l'orquestra Divino Sospiro , al febrer de 2012.[10]

Edicions
  • Forty-nine Lisbon minuets by Pedro Antonio Avondano, ed. Mary Farrar Hatchette, Tulane University of Louisiana, 1971 - 334 pp.
Enregistraments
  • Avondano. Sonata in C major. Sousa Carvalho. Toccata in G minor, Allegro in D major. Ruggero Gerlin (clavicèmbal). Philips © 835769I.Y LP, 1967
  • Harpsichord works. Rosana Lanzelotte. Portugaler, 2006.[12]
  • 1700 The Century of the Portuguese. Divino Sospiro. Reg. Enrico Onofri. Soprano: Gemma Bertagnoli. Dynamic. Serie Musica Antica.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Pedro António Avondano (1714-1782)». Consultado em 5 de outubro de 2010
  2. ↑ 2,0 2,1 JANEIRO, J.P. Contributo para o estudo da música religiosa de Francisco António de Almeida. Universidade Nova de Lisboa, 2004, pp viii, ix "... tipo de tratamento não pode deixar de causar estranheza, sobretudo quando comparamos com as entradas de outros compositores, nomeadamente, as bolseiros joaninos, António Teixeira e João Rodrigues Esteves, ou até de Pedro António Avondano, manifestamente mais .."
  3. ↑ CD resgata legado musical português. Trabalho instrumental e vocal do século XVIII surpreende ao pôr em foco raízes do País. Por João Marcos Coelho. Estadão, 2 de maio de 2012.
  4. ↑ Howard E. Smither A history of the oratorio: vol 3 p 42 1977 "Among the oratorio composers active in Lisbon were Pedro Antonio Avondano (1714-82), Giuseppe Scolari (?1720- after 1774), ..."
  5. ↑ ANDRADE, A.A.S. A presença da flauta traversa em Portugal de 1750 a 1850. Universidade de Aveiro, 2005.
  6. ↑ Manuel Carlos de Brito - Opera in Portugal in the Eighteenth Century (Book Review) G PONTIERO - Bulletin of Hispanic Studies, 1992 "The opening chapters establish the all-important influence of Spanish and Italian models before Portuguese composers such as Pedro Antonio Avondano, Luciano Xavier dos Santos and the much praised José de Sousa Carvalho became established in their own right in the ..."
  7. ↑ Sociabilidades mundanas em Lisboa: Partidos e Assembleias, c. 1760-1834". Por Maria Alexandre Lousada. Penélope: revista de história e ciências sociais, 19-20, 1998, pp. 129-160 "... Após o terramoto, o primeiro espaço público lisboeta vocacionado para o recreio, a primeira assembléia pública de que há notícia certa, funcionou precisamente em casa de um músico, concretamente do compositor e violinista da Real Câmara, Pedro Antônio Avondano"
  8. ↑ Divino Sospiro leva ao CCB uma oratória de Avondano que é quase uma ópera. Orquestra apresenta hoje e amanhã um drama sacro assinado por um dos maiores compositores portugueses do século XVIII. Por Lucinda Canelas. Público, 21 de setembro de 2013
  9. ↑ «Obras de Referência da Cultura Portuguesa. Os Minuetes de Lisboa, de Pedro António Avondano (1714-1782)». Consultado em 5 de outubro de 2010
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 https://editions-ava.com
  11. ↑ O século dos portugueses. Entrevista com Massimo Mazzeo, diretor artístico do Divino Sospiro.
  12. ↑ Harpsichord and fortepiano 11-12 2006 Pedro Avondano: Sonatas Rosana Lanzelotte, harpsichord Portugaler 2014-2 Reviewed by John Collins "Only two volumes devoted to keyboard music are known to have been published in Portugal during the eighteenth century,.."
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pedro_António_Avondano&oldid=34047208»