Península de la Baixa Califòrnia

De Viquipèdia
Infotaula de geografia físicaPenínsula de la Baixa Califòrnia
Imatge
TipusPenínsula Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaAmèrica del Nord Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaMèxic Modifica el valor a Wikidata
 28° 00′ N, 113° 30′ O / 28°N,113.5°O / 28; -113.5Coord.: 28° 00′ N, 113° 30′ O / 28°N,113.5°O / 28; -113.5
Banyat peroceà Pacífic i golf de Califòrnia Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud186 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície55.360 mi² Modifica el valor a Wikidata

La Península de Baixa Califòrnia o simplement la Baixa Califòrnia, és una península de l'oest de Mèxic. S'estén per 1.250 quilòmetres des de la ciutat de Mexicali fins a la ciutat de Cabo San Lucas, al sud, i separa l'oceà Pacífic del Golf de Califòrnia o Mar de Cortés.

Mapa del món amb l'"illa" de Califòrnia
Imatge de satèl·lit

Història[modifica]

Durant l'era dels descobriments, Califòrnia existia com a idea abans de ser descoberta. La primera vegada que la regió va ser esmentada en un escrit, va ser en la novel·la de Las Sergas de Esplandián, de Garci Rodríguez de Montalvo, el 1510.[1][2] El llibre descrivia l'illa de Califòrnia a l'oest del Carib, a prop "del Paradís Terrenal; poblat de dones negres, sense cap home, ja que viuen a l'estil de les amazones". La recerca d'aquest paradís terrenal, o del mític estret de Anián,[3][4] van portar Hernán Cortés, després de la conquesta de Mèxic, a la regió de la Baixa Califòrnia durant les dècades de 1530 i 1540, creuant la mar de Cortés. Les expedicions van corroborar que Califòrnia era, de fet, una península. Tanmateix, la idea de Califòrnia com a illa va perdurar durant més d'un segle i va ser inclosa com a tal en molts mapes de l'època. Els espanyols van batejar la península i la regió al nord com a "Califòrnia", i van pertànyer al virregnat de la Nova Espanya.

El segle xviii la Califòrnia es va dividir en dues províncies: l'Alta Califòrnia i la Baixa Califòrnia per separar les missions franciscanes de les missions dominiques. Després de la independència de Mèxic, ambdues províncies es van integrar com a territoris de la federació mexicana. El 1846, l'Alta Califòrnia va ser annexada pels Estats Units, després de la Guerra Estats Units - Mèxic. La Baixa Califòrnia es va dividir, el 1850 en els territoris de la Baixa Califòrnia i la Baixa Califòrnia Sud, que durant el segle xx van esdevenir estats de la federació mexicana.

Muntanyes[modifica]

Una sèrie de cadenes de muntanyes s'estén de nord a sud de la península:

  • la Sierra Juárez,[5] al nord;
  • la Sierra San Pedro Mártir,[6] al sud de la Sierra Juárez, amb altituds superiors. El pic més alt és el Cerro de la Encantada a 3096 m;[7]
  • el complex volcànic de Tres Vírgenes, a la meitat de la península, en la frontera entre els estats de Baixa Califòrnia i Baixa Califòrnia sud.[8]
  • la Sierra de la Laguna, a la punta sud de Baixa Califòrnia Sud, amb una altitud màxima de 2406 m;[9]

Les badies del Golf de Califòrnia són considerades riques en biodiversitat, i moltes d'elles són protegides com a santuaris naturals pel govern mexicà.

Ciutats principals[modifica]

  1. Tijuana (Tijuana, B.C.)[10]
  2. Mexicali (Mexicali, B.C.)[11]
  3. Ensenada (Ensenada, B.C.)[12]
  4. Tecate (Tecate, B.C.)[13]
  5. San Quintín (San Quintín, B.C.)[14]
  6. Loreto (Loreto, B.C.S.)[15]
  7. Cabo San Lucas (Los Cabos, B.C.S.)[16]
  8. San José del Cabo (Los Cabos, B.C.S.)[17]
  9. La Paz (La Paz, B.C.S.)[18]
  10. Rosarito (Rosarito, B.C)[19]

Península[modifica]

Califòrnia a l'any 1650 representada com una illa.

Francisco de Ulloa, va ser el primer a recórrer els dos litorals de la península de Califòrnia entre 1539 i 1540.[20] Francisco d'Ulloa, al navegar i reconèixer en la seva totalitat la part alta del Golf de Califòrnia, conegut avui com Mar de Cortés, va establir correctament que la península no era una illa, com s'havia cregut equivocadament des del primer descobriment d'aquestes terres per Fortún Jiménez i Hernán Cortés.

Per la seva banda, la idea que la Califòrnia era una gran illa es va quedar fins que en la segona meitat de segle XVII, el jesuïta Eusebio Francisco Kino va explorar la franja nord de la suposada illa a peu, i es va adonar que era una península. El Pare Kino era geògraf i cartògraf, de manera que ell mateix va corregir el seu mapa inicial, en què deia illa La Califòrnia, i la va ajuntar al massís continental, amb el nom de Califòrnies o Carolinas. A partir de llavors, es va començar a anomenar les Califòrnies a la zona, per diferenciar a l'Antiga o Baixa Califòrnia, al sud, de la Nova o Alta Califòrnia, al nord.

L'interès per explorar l'Alta Califòrnia va començar. Les missions jesuïtes a la península de Baixa Califòrnia van significar anys d'intensa labor. Es pensava que anava a ser igual de difícil colonitzar la nova zona. El procés va ser interromput en 1767, per l'expulsió dels jesuïtes. A l'any següent Fra Juníper Serra al front de setze franciscans va arribar a l'Alta Califòrnia per evangelitzar-la. La Baixa Califòrnia va quedar en mans dels dominics.

Missions espanyoles[modifica]

Pares presidents del sistema de Baja California[modifica]

Baja 1000[modifica]

La Baja 1000 (oficialment: SCORE Baja 1000) és una cursa de desert que té lloc a la Península de Baixa Califòrnia (Mèxic) anualment a finals de novembre, integrada en un campionat que inclou també altres curses: Baja 500, San Felipe 250 i Primm 300. L'esdeveniment és obert a diverses categories de vehicles, com ara motocicletes de petita i gran cilindrada, Volkswagen stock, vehicles de sèrie, buggies, camions i vehicles preparats per a curses.

La primera cursa oficial, amb el nom de NORRA Mexican 1000 Rally, se celebrà el 31 d'octubre de 1967. Sortia de Tijuana (Baixa Califòrnia) i arribava a La Paz (Baixa Califòrnia Sud),[28] amb una longitud total de 1.366,333 km (849 milles). Els guanyadors foren la parella Vic Wilson/Ted Mangels, al volant d'un buggy Meyers Manx, amb un temps total de 27 hores i 38 minuts.

Hotel California[modifica]

Aquesta cançó del grup Eagles podria estar inspirada en un Hotel California real existent a la ciutat de Todos Santos (Baja California Sur).[29][30][31]

Referències[modifica]

  1. de Montalvo, G.R.; Dasí, E.J.S.; Centro de Estudios Cervantinos. Sergas de Esplandián (en castellà). Centro de Estudios Cervantinos, 1999. ISBN 978-84-88333-36-0. 
  2. Portilla, M.L.. Cartografía y crónicas de la antigua California (en castellà). Universidad Nacional Autónoma de México, Instituto de Investigaciones Históricas, 2001, p. 1-PA38. ISBN 978-968-36-8969-6. 
  3. de Novo y Colson, P.; Buache, J.N.; de Navarrete, M.F.. Sobre los viajes apócrifos de Juan de Fuca y de Lorenzo Ferrer Maldonado (en castellà). Fortanet, 1881. 
  4. Maldonado, L.F.. Relación del descubrimiento del estrecho de Anian, que hice yo el capitan Lorenzo Ferrer Maldonado el año 1588 en laqual esta la orden de la Navegación y la dispusicion del sitio y el modo de fortalecerlo y asimismo las utilidades desta navegación y los daños de no hacerla se siguen (en castellà), 1609. 
  5. Lee, J.; Miller, M.M.. Geologic map of the southern Sierra Juárez, Baja California, México. Geological Society of America, 2000. 
  6. Delgadillo, J.; Rodríguez, J.D.. El bosque de coníferas de la Sierra de San Pedro Mártir, Baja California (en castellà). Instituto Nacional de Ecología, 2004, p. 114. ISBN 978-968-817-702-0. 
  7. Manual de estadísticas básicas del estado de Baja California. Tomo I (en castellà). INEGI, 1981, p. 11. 
  8. Geological Survey (U.S.); United States. Bureau of Mines. Geophysical Abstracts. Geological Survey, 1963, p. 373. 
  9. Arriaga, L.; Ortega, A. La Sierra de la Laguna de Baja California Sur (en castellà). Centro de Investigaciones Biológicas de Baja California Sur, 1988. ISBN 978-968-29-2308-1. 
  10. Sanborn Map Company. Tijuana, Baja California, México (en estonià), 1924. 
  11. Sanborn Map Company. Mexicali: Baja California, México (en estonià), 1925. 
  12. Sanborn Map Company. Ensenada: Baja California, México (en estonià), 1924. 
  13. Ganster, P.; San Diego State University Press Tecate, Baja California : Realidades Y Desafíos de Una Comunidad Mexicana Fronteriza: (en castellà). San Diego State University Press, 2002. ISBN 978-0-925613-37-0. 
  14. Inda, J.R.. El Valle de San Quintín, Baja California (en castellà). Place of publication not identified, 1931. 
  15. Gonzalez, V.M.J.. Baja California Sur - Los Cabos - Cabo San Lucas - Loreto - La Paz: Guía de viaje del Estado de Baja California Sur (en castellà). Solaris Comunicación, 2015. 
  16. Thomas, C.C.. What to Do In...Cabo San Lucas, Baja California Sur, Mexico. CreateSpace Independent Publishing Platform, 2014. ISBN 978-1-5028-3809-4. 
  17. Gonzalez, V.M.J.. Baja California Sur - Los Cabos - Cabo San Lucas - Loreto - La Paz: Guía de viaje del Estado de Baja California Sur (en castellà). Solaris Comunicación, 2015, p. 116. 
  18. La Paz estado de Baja California Sur. Cuaderno estadístico municipal 1998 (en castellà). INEGI, 1999, p. 3. 
  19. Playas de Rosarito Baja California. Cuaderno estadístico municipal 2001 (en castellà). INEGI, 2002, p. 3. 
  20. Ramírez, D.P.. Los orígenes de las poblaciones de Baja California: factores externos, nacionales y locales (en castellà). Universidad Autónoma de Baja California, 2006, p. 418. ISBN 978-970-735-054-0. 
  21. Jimenez, L.L.. El Alaves Fray Fermin Francisco de Lasuen, O.F.M. (1736-1803): fundador de misiones en California (en castellà). Imp. Del Montepio diocesano, 1963. 
  22. Geiger, M.J.; Weber, F.J.. Fray Estevan Tapis, O.F.M. (1754-1825) (en portuguès). Archdiocese of Los Angeles, Archival Center, 2000. 
  23. Beebe, R.M.; Senkewicz, R.M.. Testimonios: Early California Through the Eyes of Women, 1815–1848. University of Oklahoma Press, 2015, p. 418. ISBN 978-0-8061-5370-4. 
  24. Estrany, L.P.. Fray Mariano Payeras Borrás: Inca 1769-Lompoc 1823 : misionero en California e hijo ilustre de la ciudad de Inca (en castellà). Ayuntamiento de Inca, 2007. 
  25. Olea, H.R.. Infidencias de Fr. Bernardo: obispo de Sonora (en castellà). Talleres Gráficos de la Nación, 1946. 
  26. frisch, W. La Música en el siglo XIX (en castellà). Ediciones Akal, 2018, p. 1-PA169. ISBN 978-84-460-4649-3. 
  27. Bancroft, H.H.. The Works of Hubert Howe Bancroft: History of California. 1884-90. History Company, 1886, p. 11. 
  28. Patrignani, Roberto; Perelli, Carlo. «Especialidades de los Estados Unidos». A: Motocross y Trial (en castellà). Traducció: Roser Berdagué (Revisió: Emili Lluch "Milillu"). Barcelona: Editorial Teide, Instituto Geográfico De Agostini, 1974, p. 61-62. ISBN 84-307-8306-7. 
  29. Nelson, M.M.. Live Better South of the Border in Mexico: Practical Advice for Living and Working. Fulcrum Publishing, 2005, p. 15. ISBN 978-1-55591-546-9. 
  30. Niemann, G. Baja Legends: The Historic Characters, Events, and Locations That Put Baja California on the Map. Sunbelt Publications, 2002, p. 241. ISBN 978-0-932653-47-5. 
  31. Video: Eagles. Hotel California.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Península de la Baixa Califòrnia