Execució a la forca
.jpg)
L'execució a la forca, penjament o penjoni[1] és la suspensió d'una persona amb l'objectiu de produir-li la mort. La suspensió es pot fer en una forca o en qualsevol altre punt de subjecció a suficient altura i resistència al pes.
L'execució a la forca també es pot relacionar amb el mètode de suïcidi en el qual la persona s'aplica una lligadura al coll fins que es torna inconscient i, finalment, mor. Aquest mètode ha estat més sovint utilitzat en presons i altres institucions, on és difícil dur a terme una suspensió completa. El primer ús conegut en aquest sentit va ser el 1300 AD.[2]
Mètodes d'execució a la forca judicial[modifica]
Existeixen quatre maneres de dur a terme un penjament judicial: la caiguda curta, el penjament per suspensió, la caiguda estàndard i la caiguda llarga.
Caiguda curta[modifica]
La caiguda curta es du a terme col·locant el presoner condemnat a la part posterior d'una carrossa, cavall o un altre vehicle, amb la soga al voltant del coll. El vehicle és desplaçat, tot deixant la persona penjada de la corda. La mort és lenta i dolorosa, i el presoner condemnat mor per estrangulació. Fins al 1850 aquest era el principal mètode utilitzat per fer execucions a la forca. Normalment s'utilitzava una escala quan es forçava al condemnat a ascendir, continuant amb la col·locació de la soga al voltant del seu coll i, finalment, el botxí retirava l'escala o se'l feia girar. A vegades també s'havia usat un banc, en el qual el condemnat es posava dempeus per després retirar-lo.
Execució per suspensió[modifica]
El penjament per suspensió és similar a la caiguda curta, excepte que la forca mateixa és mòbil, de manera que la soga pot ser elevada una vegada el condemnat ja està en posició. Aquest mètode és utilitzat actualment a l'Iran, on utilitzen canons de tanc o grues mòbils per elevar el condemnat a l'aire. Mètodes similars consisteixen a passar una corda a través d'una politja per elevar la persona.
Caiguda estàndard[modifica]
La caiguda estàndard contempla una caiguda d'entre 1,2 i 1,8 metres i va entrar en ús a mitjan segle xix en països de parla anglesa i en aquells els sistemes judicials dels quals estaven sota influència anglesa. Va ser considerada com una millora respecte a la caiguda curta perquè la intenció era ser suficient per trencar el coll de la persona, causant-li la paràlisi immediata i immobilització (i, probablement, inconsciència immediata).
Caiguda llarga[modifica]
Aquest procediment, també conegut com a caiguda mesurada, va ser introduït el 1872 per William Marwood com un avenç científic respecte la caiguda estàndard. En comptes que tota la gent caigués la mateixa distància estàndard, es calculava, segons el pes de cada persona, quina llargada de corda era necessària per assegurar que la caiguda trenqués el coll dels executats.
Penjament com a mètode de suïcidi[modifica]
El penjament és un mètode comú de suïcidi.[4] Els materials necessaris per suïcidar-se per penjament estan fàcilment disponibles per a qualsevol persona, a diferència d'armes de foc o verins letals. La suspensió completa no és necessària,[5] i per aquesta raó el penjament és especialment comú entre presoners suïcides. Un tipus de penjament comparable a la suspensió completa és autoestrangulació utilitzant una lligadura al coll i només emprant parcialment el pes corporal (suspensió parcial). Aquest mètode consisteix a perdre la consciència a causa de la restricció de flux sanguini arterial mentre se sosté la respiració.[6]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Execució a la forca |
- ↑ Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 819. ISBN 84-7129-391-9.
- ↑ Oxford English Dictonary: la forca com a mètode d'execució des del voltant de l'any 1000; com a mètode de suïcidi des de 1325
- ↑ Arif, Mariam «Ligature mark on the neck; How elucidative?» (en anglès). The Professional Medical Journal, 22, 6, 2015, pàg. 798-803. Arxivat de l'original el 8 de desembre 2015 [Consulta: 3 desembre 2015].
- ↑ Gunnell, D; Bennewith, O; Hawton, K; et al «The epidemiology and prevention of suicide by hanging: a systematic review» (en anglès). Int J Epidemiol, 2005 Apr; 34 (2), pp. 433-442. PMID: 15659471 [Consulta: 28 novembre 2015].
- ↑ Sauvageau, A; LaHarpe, R; Geberth, VJ; Working Group on Human Asphyxia «Agonal sequences in eight filmed hangings: analysis of respiratory and movement responses to asphyxia by hanging» (en anglès). J Forensic Sci, 2010 Sep; 55 (5), pp. 1278-1281. DOI: 10.1111/j.1556-4029.2010.01434.x. PMID: 20487156 [Consulta: 28 novembre 2015].
- ↑ Barbería Marcalain, E; Corrons Perramon, J; et al «El juego de la asfixia: un juego potencialmente mortal» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2010 Nov; 73 (5), pp. 264-267. DOI: 10.1016/j.anpedi.2010.06.010. PMID: 20678975 [Consulta: 28 novembre 2015].