Pere Mañach

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaPere Mañach
Biografia
Naixement 1870
Barcelona
Mort segle XX
Espanya
Activitat
Ocupació Marxant d'art i coreògraf
Modifica les dades a Wikidata

Pere Mañach, també conegut com a Pere Manyach, va ser el primer marxant de Pablo Picasso i mecenes de les obres de disseny de Josep Maria Jujol.

Era l'hereu d’una família d’industrials barcelonins, amb ideals anarquistes que de jove es va instal·lar a París atret pel moviment cultural del moment.[1] Amb una gran intuïció per detectar nous talents de la pintura jove, va donar suport a joves artistes catalans.[2]

Interior dels "Tallers Mañach" (1916), actualment convertits en pati d'una escola

Mañach va ajudar Picasso a introduir-se en el mercat d’art parisenc i es va convertir en el seu primer marxant. Picasso es va instal·lar a casa de Mañach a més de compartir un taller al 130 del bulevard Clichy de París. Fruit d'aquesta convivència i de l'historial anarquista de Mañach, Picasso va ser objecte d’unes investigacions per part de la policia francesa.[3]

Picasso li va pintar el 1901 un retrat a l'oli, exposat a les galeries Vollard, on la figura contornejada de Petrus Manach amaga en realitat Mañach vestit de torero.[4]

Picasso va trencar la seva relació professional el 1902, si bé Mañach va preparar a París una exposició de pintures i pasteles a la galeria Berthe Weill, de l'1 al 15 d'abril, amb obres de Picasso i Lemaire, i una altra el juny a la mateixa galeria amb obres de Picasso i Matisse. Picasso va tornar a París amb Sebastià Junyent i va mostrar per primer cop les seva pintura blau a una exposició col·lectiva organitzada també per Mañach a la galeria Berthe Weill entre el 15 de novembre i el 15 de desembre.

Amb la mort del seu pare, Mañach assumeix la direcció d’un pròsper negoci familiar dedicat a la fabricació de panys de seguretat, caixes de cabals i articles de serralleria.

Però Mañach no va deixar d'estar en contacte amb l’art modern i, el 1911, decideix crear la seva Botiga Mañach, al carrer de Ferran 57. Es tractava d'una botiga d'objectes decoratius i va confiar a Jujol la decoració, el mobiliari i bona part dels objectes que es venien. Gaudí, amic personal de Mañach, li havia presentat Jujol que en aquells moments despuntava com a ajudant seu a la casa Milà dissenyant les escultures en forja dels balcons i el guix dels sostres del pis principal.

A partir d'aquell encàrrec, s'establí una relació entre els dos que portaria a Jujol a construir-li, el 1916, els "Tallers Mañach" a la riera de Sant Miquel 39 de Barcelona. El taller, on es construïen caixes de cabals, disposava d'un original sistema d'il·luminació natural als sostres que evitava la llum directa a l'àrea de treball. Està fet en maó i al sostres hi ha un sistema de tirants i de pinacles per subjectar la volta. Jujol va fer proves amb l'angle de la volta, que va caure durant la seva construcció i va haver de ser refeta. La major part del taller es conserva en l'actualitat, convertit en el pati d'una escola.

El 1919 Mañach es va casar amb Josefa Ochoa, instal·lant-se a la ronda de Sant Pere de Barcelona i Jujol es va fer càrrec d’alguns dels mobles de casa seva, concretament dels del menjador, el dormitori i d’una sala musiquer.[1]

Pere Mañach era un dels que varen acompanyar Gaudí a les seves darreres hores i va llençar als joves arquitectes presents la idea de reunir tota la documentació possible, materials d'estudi, etc., per a crear la llavor d'una escola gaudinista. [5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Fondevila Guinart, Mariàngels. Exposició "Jujol al MNAC. Conjunts per a Pere Mañach"
  2. Vollard, Ambroise. Ediciones Destino. Memorias de un vendedor de cuadros, 1983. ISBN 8423312534. 
  3. Pierre Daix, Armand Israël. Acatos. Pablo Picasso: dossiers de la préfecture de police, 1901-1940 (en francès), 2003. ISBN 2940332231. 
  4. Aquesta obra es troba actualment exposada a la National Gallery of Art, Washington DC, Chester Dale Collection.
  5. Gaudiclub. Relat de la mort de Gaudí.