Tallers Mañach
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial  | |||
| Arquitecte | Josep Maria Jujol i Gibert | |||
| Construcció | 1916 | |||
| Ús | escola | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català | |||
| Altitud | 52 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Vila de Gràcia (Barcelonès) | |||
| Localització | Riera de Sant Miquel, 39-45 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 45024 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 2639 | |||
Els Tallers Mañach són un edifici industrial de Gràcia catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1][2]
Història[modifica]
_Handle_Wrought_iron_by_Josep_Maria_Jujol_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg)
Entre el 1916 i el 1918, Josep Maria Jujol va construir un taller per a l'industrial de caixes fortes, panys i mecanismes de seguretat Pere Mañach, per a qui ja havia col·laborat l'any 1911 en la decoració de la seva botiga del carrer de Ferran de Barcelona.[2] La creativitat de Jujol es posa de manifest en inesperades solucions plàstiques, com els lucernaris i els contrapesos que adquireixen categoria d'objectes escultòrics.[2]
Entre els anys 1985 i 1987, els arquitectes Jaume Bach i Gabriel Mora van construir-hi una escola (Escola Jujol) que integrava la zona dels tallers com a zona d'esbarjo. Aquesta escola compta amb quatre plantes i la pista poliesportiva al terrat. La restauració va ser complexa a causa del pèssim estat de conservació en què es trobava el conjunt. L'estructura metàl·lica que sostenia la base de les voltes tapiades es trobava en mal estat, fet que va obligar a substituir-la o reforçar-la (depenent dels casos), i es van restaurar i impermeabilitzar totes les voltes, tots els contraforts d'obra vista i els lluernaris. Aquesta obra va ser guardonada amb el premi FAD d'arquitectura 1987.[2]
Descripció[modifica]
Gran nau de coberta de dents de serra, feta amb voltes atirantades i formades per tres gruixos de rajola sustentades per bigues i pilars metàl·lics. A la coberta apareixen arrenglerades unes petites cúpules amb forma d'escafandre que il·luminen la nau afegida i uns contraforts de maó que sostenen les voltes.[2] L'antiga fàbrica queda independitzada de la nova escola Jujol a través d'un pati, on es troben els forns restaurats i s'estintola la part baixa per donar transparència a les noves funcions de la fàbrica, tot convertint-la en un gran espai cobert de jocs per a la canalla.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tallers Mañach |
- ↑ «Antics tallers Mañach (actual Escola Josep M. Jujol)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Tallers Mañach». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
Bibliografia[modifica]
- Cabana, Francesc «Salvador Mañach. Panys de seguretat». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.