Pere Margarit

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere Margarit
Pere Bertran Margarit
Mosén Pedro Margarite
Pere margarit.jpg
Estàtua d'en Pere Bertran al Monument a Colom a Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementPere Bertran Margarit
A mitjan segle XV Modifica el valor a Wikidata
Empordà Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 1497 Modifica el valor a Wikidata
probablement Saragossa
  Governador de la fortalesa de Sant Tomàs
  Senyor del Castell d'Empordà
  Capità en el II viatge de Colom
Dades personals
NacionalitatRoyal arms of Aragon (Crowned).svg Corona d'Aragó
Activitat
OcupacióMilitar Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeMaria Carrillo
ParesJoan Bertran i Carroç, cavaller barcelonès, i na Constança Margarit i Santfeliu, senyora de Castell d'Empordà
Premis
Cross of Saint James.svg cavaller de l'Ordre Sant Jaume
MonumentMonument a Colom

Pere Bertran i de Margarit, conegut com el capità Margarit o Pere Margarit i en alguns textos Mosén Pedro Margerite, va ser un cavaller de l'Orde de Santiago, Senyor del Castell d'Empordà, militar, marí i colonitzador català. Va néixer a l'Empordà a mitjan segle xv.

Fill d'en Joan Bertran i Carroç, cavaller barceloní, i na Constança Margarit i Santfeliu, senyora de Castell d'Empordà. El seu avi patern fou Berenguer Bertran i Ça Rovira, i el matern fou Bernat Margarit i de Peguera.

Amic dels Reis Catòlics, va estar al setge de Granada.

Va embarcar en el segon viatge de Cristòfor Colom com a cap militar de l'expedició. Colom el va nomenar governador de la fortalesa de Sant Tomàs, a Hispaniola. Va ser acusat d'excessos contra els indis.

Va prendre partit pels enemics de Colom, i, mentre aquest es trobava a Cuba, va emprendre la tornada a Espanya en les naus de Bartomeu Colom.

Una vegada a Espanya, el 1494, acusà Colom de mal govern a les Índies. Seguí a sou de la cort i l'últim que se'n sap és que vivia a Saragossa l'any 1497.

Testament[modifica]

Va fer testament a Barcelona el 25 de juny de 1493 poc abans de partir en el segon viatge de Colom. Demanà que l'enterressin a l'església parroquial de Sant Martí de Llaneres, a Castell d'Empordà. Nomena hereu de:

« "tots els seus béns, mobles i immobles, ... a Joan Bertran, el seu pare, mentre aquest visqui, instituint-lo hereu universal. Si el dia del seu òbit el seu pare no visqués, o bé fos viu però no pogués ésser el seu hereu universal aleshores el substitueix pel seu primogènit, Lluís". »
« "Suplica al rei Ferran que faci gràcia i concessió al seu fill Lluís d'una renda vitalícia de mil sous barcelonins i que rebi com a familiar, domèstic i contino el seu segon fill, n'Alfonso, durant la seva absència arran del viatge que de voluntat del rei ha de fer a les Índies i illes dels infidels". »

Enllaços externs[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Margarit
  • Enciclopedia General del Mar. Edicions Garriga Barcelona (1957)