Pere Salabert Solé
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1945  |
| Mort | 21 juny 2023 (77/78 anys) |
| Activitat | |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
Pere Salabert Solé (1945 - 21 de juny de 2023)[1] fou catedràtic emèrit d'estètica i teoria de les arts de la Universitat de Barcelona.[2]
Alguns dels seus llibres són El pensamiento visible (Akal, 2017), La màquina del teatre. Per a una biografia de la tragèdia (Punctum-UAB, 2013), Teoría de la creación en el arte, (Akal, 2013), La redención de la carne. Hastío del alma y elogio de la pudrición (CENDEAC, 2004), Esthétiques de la nature (dirigit amb D. Chateau i H. Parret, Publications de la Sorbonne,, 2007); El cuerpo es el sueño de la razón y la inspiración una serpiente enfurecida. Marcel·lí Antúnez: cara y contracara (CENDEAC, 2009), Figures de la passion et de l'amour (dirigit amb D. Chateau; L'Harmattan, Ouverture Philosophique, 2011), Teoría de la creación en el arte (Akal, 2013), i La máquina del teatre. Per a una biografia de la tragèdia (Punctum, 2013).[3]
De 1983 a 2002 va dirigir la revista especialitzada D'art, i fins a 2004 la seva nova versió Matèria, de la Universitat de Barcelona. També va dirigir el Grup de Recerca en Estètica General i Antropològica (GREGA) de la Universitat de Barcelona.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Mor Pere Salabert Solé, catedràtic de Teoria de l’Art i Estètica». UB. [Consulta: 8 gener 2026].
- ↑ Zaera, Anna. «La nostra societat vol ser filosòfica, artística o excitant en direcció sempre al consum», 13-05-2014. [Consulta: 8 gener 2026].
- ↑ Morell, Carles. «Pere Salabert: ‘La màquina del teatre’». Núvol, 13-10-2013. [Consulta: 8 gener 2026].
- ↑ «Pere Salabert». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 març 2016].