Perforadora

De Viquipèdia
Interior d'una perforadora electro-pneumàtica tipus, amb broca per a betó. L'aire és simbolitzat pel plàstic blanc
Funcionament d'una perforadora electro-pneumàtica amb sistema SDS

Una (màquina) perforadora és una màquina electroportàtil que serveix a fer forats als materials durs com el betó o la pedra.

Distinció trepant / perforadora[modifica]

Les perforadores es destrien dels trepants elèctrics per llur « tust », expressada en joules, que és molt més important que aquella dels trepants de percussió mecànica.

Això ve de la diferència de concepció de les màquines :

  • La percussió dels trepants és produïda per dos discos proveïts d'asperitats en dents de serra, l'un fix i l'altre solidari del mandrí, que fan vibrar la broca a l'eix del foradament, per tal de desagregar el material, però que serveix sobretot, de fet, a evacuar els residus del foradament (que s'interposen entre la broca i el material).
  • El tust de la perforadora (electro-mecànica o electro-pneumàtica) és creada per un martell que ve a tustar amb força (d'1 a 20 joules) la broca que és en acoblament de colissa respecte al mandrí (corre sense girar), la qual cosa permet de restituir gairebé integralment l'energia del martell a la broca sense interaccionar amb el moviment de rotació. Aquesta combinació rotació/translació de la broca facilita la perforació en materials difícils perquè trenca el material en el moment del tust.

Utilització d'una perforadora[modifica]

Extremitat d'una broca SDS Plus.

És fàcil de distingir una perforadora d'un trepant : la perforadora no disposa de mandrí de mandíbula (n'hi hagué en pel passat exemple Black & Decker KD900RE), però basta ficar les broques al mandrí (sistema de claveta, per exemple el sistema patentat SDS).

Hi ha perforadores alimentades per bateries, així com perforadores multifuncions que poden reemplaçar el trepant (maneig de la velocitat, de la direcció de rotació, adaptador per a broques clàssiques).

La perforadora, si permet de foradar amb facilitat el betó i les pedres dures tal com el granit, es desaconsella tanmateix per als materials friables com ara el formigó cel·lular o les rajoles multicel·lulars (rajoles enreixades), o al contrari extremadament durs i trencadissos com certes rajoles ceràmiques (es pot a tot moment desembragar el mecanisme de tust en aquells casos).

Finalment, no serveix a res d'"empènyer" la màquina: basta d'acompanyar, per tal de deixar al tust la més gran amplitud possible. Tanmateix, es recomana d'aplicar bé l'eina sobre el material. Eventualment, s'han de prendre precaucions particulars quan es vol evitar la formació d'un cràter prou ample de l'altre costat d'una paret.

Funcionament d'una perforadora[modifica]

L'energia de tust d'una perforadora és fornida pel motor elèctric de la màquina. Un joc d'excèntric converteix l'energia mecànica de rotació en va-i-ve de translació (com el sistema biela-manovella d'un tren de vapor o d'un automòbil).

Per tal d'evitar que la vibració no es propagui al canell de l'utilitzador, l'excèntric no piqui la broca el directament, però per mitjà d'un coixí d'aire, que fa d'amortidor.

El pistó empeny un coixí d'aire que empeny un martell. El martell pren embranzida i ve a tustar la broca, la velocitat i la massa del toc del martell defineixen la força de tust de la perforadora en joules. La broca avança, empesa pel martell, i ve a trencar el material (ex: betó). S'utilitza doncs broques de gola (tipus sds), que els permeten d'avançar i de recular dins el trepant. Després, com que l'utilitzador empeny el trepant contra la paret, la broca recula i ve esperar el tust següent.

Vegeu també[modifica]