Pergussa
| ||||
| Tipus | Illa  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Dodecanès | |||
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Dodecanès | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Nisyros Municipality (Grècia) (en)  i Commune of Nikia (Grècia) (en) | |||
| ||||
| Banyat per | mar Egea | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 83 m | |||
| Mida | 1,1 ( ) × 1,9 ( ) km | |||
| Superfície | 1,169 km² | |||
La petita illa deshabitada de Pergousa [pɛrɣusa] (grec modern: Περγούσα), a l'arxipèlag del Dodecanés, també anomenada Pergoussa, és administrada pel municipi de Nísiros a la zona meridional de la mar Egea.
Geografia[modifica]
Ubicació geogràfica[modifica]
Pergousa es troba en l'est de la mar Egea, a uns 10 km al sud-est de cap Kríkelos (Ακρωτήριο Κρίκελος), l'extrem sud de l'illa de Cos. L'illa de Gyali és a 8,6 km al nord-est i Nísiros a 8 km a l'est. L'illa també deshabitada de Pachia és a uns 2,3 km al sud-est. De nord a sud, l'illa té una longitud de poc més d'1,9 km, el punt més ample de l'illa és d'1,1 km, el més estret al sud, d'uns 350 m.
Igual que Nísiros i el sud de Kos, Pergousa, juntament amb Pachia, és a l'arc oriental de les Cíclades i és d'origen volcànic; és per això que el seu sòl és anhidre i estèril.
Història[modifica]
S'hi trobà ceràmica neolítica i obsidiana de l'illa de Melos, a les Cíclades, i de la propera illa de Gyali.[1]
Les úniques troballes arqueològiques de l'illa provenen de dues torres rectangulars del s. IV ae.[2][3]
Fauna[modifica]
Al 1993 per primera volta, es va poder detectar la presència de la sargantana d'Erhard ((Podarcis erhardii) en l'arc oriental de la mar Egea Mitjana, a les illes de Pergousa i Pachia.[4][5]
Referències[modifica]
- ↑ Tracey Cullen. Aegean prehistory: a review. Archaeological Institute of America, 2001, p. 506. S. 66.
- ↑ Christy Constantakopoulou. The dance of the islands: insularity, networks, the Athenian empire, and the Aegean world. Oxford University Press, 2007, p. 330. S. 194.
- ↑ The structures of the Paleocastro (IV. cent. B.C.) of the Nisyros island and the coeval towers of Pergousa: building techniques, nature and sourceland of the materials, seismic volcanic hazard. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-11-21. [Consulta: 10 octubre 2020].
- ↑ PDF en www.biol.uoa.gr.
- ↑ Efstratios D. Valakos, Panagiota Maragou & Moysis Mylonas. Podarcis erhardii (Erhard' s wall lizard), 1999, p. 52-53.
Enllaços externs[modifica]
- Informació general sobre Pergousa, en grec.