Nísiros

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaNísiros
Mandraki Nisyros.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusIlla Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaDodecanès Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaNisyros Municipality (Grècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GR Nisyros.PNG Modifica el valor a Wikidata
 36° 35′ 10″ N, 27° 09′ 36″ E / 36.586°N,27.16°E / 36.586; 27.16Coord.: 36° 35′ 10″ N, 27° 09′ 36″ E / 36.586°N,27.16°E / 36.586; 27.16
Banyat permar Egea Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud698 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície41,263 km² Modifica el valor a Wikidata

Lloc webnisyros.gr Modifica el valor a Wikidata
Vista aèria de Nísiros

Nísiros (en grec antic Νίσυρος, en italià Nisiro, turc Incirli) és una illa volcànica a la mar Egea, que forma part del grup de les Esporades Meridionals, al Dodecanès, entre l'illa de Kos i la de Tilos, a unes 12 milles romanes de la costa de Cària, segons Plini el Vell i Estrabó. També duia el nom de Porfiris, a causa de les seves roques de pòrfir.

L'illa té una forma quasi circular, d'uns 80 estadis de circumferència. La tradició deia que la va formar Posidó amb el seu trident, quan va arrencar una part de l'illa de Kos per llençar-la damunt del gegant Polibotes durant la lluita coneguda com la Gigantomàquia, segons Estrabó, Apol·lodor el Gramàtic i Pausànias. Homer la menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada com una de les illes i ciutats participants a la guerra de Troia a les ordres de Fidip i del seu germà Àntif.

L'illa és d'origen volcànic, formada a partir de diverses erupcions. Al centre hi ha el cràter, que es va enfonsar i s'ha convertit en un llac. Les aigües termals de l'illa eren conegudes pels antics, i també el seu bon vi. Diversos illots són a la rodalia, el més gran el de Giali (Γυαλί) (10 habitants) i els illots no habitats de Paqueia (Παχειά), Pergoússa (Περγούσσα), Kandelioússa (Κανδελιούσσα), Sant Antoni (Άγιος Αντώνιος), i Estrongile (Στρογγύλη), amb un total de 50.055 km².

Originàriament va estar habitada pels caris, fins que Tèssal, fill d'Hèracles, va ocupar l'illa amb un contingent de doris, governant-la des de Kos, segons Diodor de Sicília. Quan Agamèmnon va tornar de Troia, alguns argius es van quedar a l'illa, on hi havia una petita ciutat anomenada Argos. Heròdot diu que els habitants de Nísiros provenien d'Epidaure. Després l'illa va perdre gran part de la seva població a causa de successius terratrèmols que es van produir, fins que va ser repoblada per habitants de Kos i de l'illa de Rodes. Durant la Segona guerra mèdica va estar governada per la reina Artemísia I de Cària. Durant la guerra del Peloponès, formava part dels aliats tributaris d'Atenes a qui pagava 100 dracmes cada mes. Posteriorment es va unir als lacedemonis. Després de la batalla de Cnidos, l'any 394 aC, l'almirall Conó els va convèncer de revoltar-se contra Esparta. Més tard va estar sota el domini de l'Egipte Ptolemaic.[1]

Va dependre de l'Imperi Romà d'Orient fins que va ser ocupada pels turcmans cap a l'any 1300. Va passar als cavallers de Rodes el 1310, que hi van construir un castell. Va estar en feu de diverses famílies fins que els otomans la van conquerir el 1522. El 1912 va passar a Itàlia. Al final de la II Guerra Mundial va passar a Grècia. (1947).

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). «Nisyrus». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 2 febrer 2021].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nísiros