Phoenix (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaPhoenix
Fitxa
DireccióDanny Cannon
Protagonistes
Ray Liotta
Anjelica Huston
Anthony LaPaglia
Daniel Baldwin
Jeremy Piven
ProduccióVictoria Nevinny
Tracie Graham Rice
GuióEddie Richey
MúsicaGraeme Revell
FotografiaJames L. Carter
MuntatgeZach Staenberg
ProductoraLakeshore Entertainment Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorTrimark Pictures
Lakeshore Entertainment
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1998
Durada113 minuts
Idioma originalanglès
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereCinema policíac
Drama
Temacrim organitzat Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0119892 Filmaffinity: 451918 Allocine: 20275 Rottentomatoes: m/phoenix_1998 Letterboxd: phoenix-1998-1 Mojo: phoenix Allmovie: v162213 TCM: 452695 TV.com: movies/phoenix-1998 AFI: 61510 TMDB.org: 28047 Modifica el valor a Wikidata

Phoenix és una pel·lícula policíaca de 1998 dirigida pel britànic Danny Cannon.

Argument[modifica]

Aquest drama negre ubicat a Arizona i actualitzat per a sensibilitats postmodernes és similar en el to a uns altres homenatges a films B, com Bad Lieutenant (1992), Pulp Fiction (1994) i la premiada l'any abans L.A. Confidential (1997). Ray Liotta fa del detectiu de policia de Phoenix Harry Collins, un policia de bon cor amb una cambrera comprensiva (Anjelica Huston) i un deute de 32.000 dòlars a un correor d'apostes, Chicago (Tom Noonan). Encara que Chicago s'ofereix a perdonar el deute de Harry a canvi d'un assassinat, i Mike (Anthony LaPaglia), el company de Harry s'ofereix a matar Chicago, Harry rebutja la seva generositat, insistint que ell mai deixarà de complir en relació a una aposta o trairà un amic. En canvi, Harry disposa un pla per estafar un tauró dels préstecs i propietari d'un club de striptease, Louie (Giancarlo Esposito) amb l'ajuda de Mike i dos policies corruptes amics, James (Daniel Baldwin) i Fred (Jeremy Piven).

Repartiment[modifica]

Crítica[modifica]

Lawrence Van Gelder, del The New York Times, va dir que "el personatge i els diàlegs superen el suspens a Phoenix però amb un elenc talentós, dirigit per Ray Liotta, que va ser el coproductor d'aquesta història de detectius de policia corrupta a Arizona, li dona un toc atractiu."[1]

Banda sonora[modifica]

  • "Ama" (escrita per Daniel Riddle i David Parks) interpretada per Hitting Birth
  • "11 O'Clock" (Mark Sandman) per Morphine
  • "Dogs of Lust (Germicide Mix) " (Matt Johnson) per The The
  • "K. C. " (Guy Davis, Marc Olson, i Mike Williamson) per Sage
  • "Terrified" (Hubert Clifford) per Hubert Clifford
  • "Tragedy" (Clive Richardson) per Clive Richardson
  • "Mas i Mas" (David Hidalgo i Louis Perez) per Los Lobos
  • "Terraplane Blues" (Robert Johnson) per Robert Johnson
  • "Untitled #1" (Josh Haden) per Spain
  • "I Can't Win" (Leonard Johnson, Dave Richardson, i Cliff Knight) per Ry Cooder
  • "From Four Until Late" (Robert Johnson) per Robert Johnson
  • "Until Tomorrow" (Graeme Revell, Danny Cannon, i Gail Ann Dorsey) per Gail Ann Dorsey

Referències[modifica]

  1. The N.Y. Times. (en anglès). The N.Y. Times, 28 de setembre de 1998.