Piculives
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Josep Bosch i Puy  17 novembre 1937 Arbúcies (Catalunya) |
| Mort | 18 gener 1998 (60 anys) Girona |
| Altres noms | Piculives |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor, picapedrer, inventor |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
Josep Bosch i Puy, conegut artísticament com a Piculives (Arbúcies, 1937 - Girona, 1998) fou un escultor, pintor i dibuixant autodidacte català.[1][2] Piculives, el seu pseudònim d'artista, era el nom de la botiga familiar de la pujada del castell d'Arbúcies on es premsaven olives.[3]
Biografia
[modifica]Va tenir una joventut moguda. El pare va ser mobilitzat el 1939 i va fugir travessant el Pirineu.[2] Amb cinc anys, el 1942, va entrar a l'hospici de Girona perquè la mare, que tenia vuit fills més, estava desbordada.[3]
Format com carrossaire i soldador,[4] es va fer picapedrer, es va fer escultor de manera autodidàctica.[5] Des dels seus inicis va desenvolupar una carrera artística molt lligada a la pedra i als elements de la natura, a la qual es va sentir fortament lligat.[5] Treballà el dibuix, la pintura i l'escultura.
L'artista sempre va viure en contacte amb la natura i les primeres matèries, els elements que va utilitzar en la mateixa construcció dels instruments i equipaments a l'hora de realitzar l'obra d'art.[5]
El 1999 es va crear l'Associació d'amics d'en Piculives, i el 2020 l'Arxiu Municipal de Girona va encarregar la catalogació de la seva obra a la Glòria Granell.[2]
La ciutat de Girona li va dedicar un carrer.[6]
Obra
[modifica]La seva obra es caracteritza per les formes arrodonides, els volums suaus i les línies sinuoses; i els seus temes tenen una forta càrrega simbòlica lligada sovint a la terra i la dona com a símbols de fertilitat i de renovació constant del cicle natural.
Té una obra prolífica i es mostra en diverses exposicions realitzades a Girona, Arbúcies, Llagostera o Puigcerdà. El treball artístic de Piculives ha quedat plasmat també en diverses obres públiques: La majordoma de Sant Narcís al Passeig arqueològic de Girona, L'atleta còsmic a les instal·lacions del GEiEG de Sant Ponç (Girona) i Homenatge a Pau Casals a Girona, La dama de l'Estany a Banyoles, La dama de la Garrotxa a Mieres, Sant Martí a Sant Martí de Llémena, El pagès a Amer, La Creu de Vulpellac, El drac i L'esperit dels camins, dues obres situades al terme municipal d'Oix.[7]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Granell i Nogué, 2023, p. 5.
- 1 2 3 Grau, Jordi «Piculives, personatge de llegenda». El Punt Avui, 12-12-2023.
- 1 2 Vàzquez, Eva «Una biografia redescobreix Piculives, l’artista de la vitalitat desbordant». El Punt Avui, 10 desembre 2023, p. 8.
- ↑ Lanao, Pau «Deute pendent amb Josep Bosch». El Punt Avui (edició Girona), 19 novembre 2018, p. 43.
- 1 2 3 Granell i Nogué, Glòria. «Piculives (Bosch Puy, Josep).». Art al carrer. Ajuntament de Girona, sine die. [Consulta: 1r juliol 2026].
- ↑ Vilar, Josep «Un geni a la terra cantelluda». Les Garrotxes, 08-05-2024.
- ↑ «Piculives». Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l'Ajuntament de Girona. [Consulta: 22 desembre 2023].
Bibliografia
[modifica]- Granell i Nogué, Glòria «Piculives. art i vida». Revista de Girona, 253, 2009, p. 48-52.
- Granell i Nogué, Glòria. Quan tot és veritat. Biografia artística de Josep Bosch Puy, Piculives (1937-1998). Cassà de la Selva: Editorial Gavarres i Fundació Valvi, 2023, p. 209. ISBN 978-84-19292-23-0.