Pilar Rebaque i Mas
| Activitat | |
|---|---|
| Ocupació | advocada, activista política  |
| Membre de | |
| Participà en | |
| 28 març 2022 | Defensem l'escola en català |
Pilar Rebaque i Mas és una advocada catalana. Va ser cofundadora de la Comissió de la Dignitat el 2002, i és portaveu de la campanya ciutadana que reivindica la conversió de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya en un centre de justícia, reparació i garanties de no repetició, memòria democràtica i de defensa dels drets humans.[1][2]
Biografia[modifica]
Filla de família obrera, el seu pare anarquista va passar vuit anys en diverses presons, camps de concentració i de treballs forçats durant l'època franquista.[3]
Implicada en el moviment estudiantil i la lluita antifranquista, el desembre de 1970 quan Pilar Rebaque tenia divuit anys, va ser detinguda en una manifestació a Barcelona contra el Procés de Burgos a setze membres d'Euskadi Ta Askatasuna, alguns d'ells acusats de matar el policia Melitón Manzanas, un agent de la Guàrdia Civil i un taxista. Les mobilitzacions, al final, van aconseguir que les sis penes de mort del judici es commutessin per penes de presó. Rebaque va ser torturada i vexada a la comissaria de Via Laietana, on va ser-hi dos dies, abans de ser traslladada al jutjat de guàrdia. Després, va estar trenta-tres dies a la presó de dones de la Trinitat Vella (1963-1983) que depenia de les Cruzadas Evangélicas de Cristo Rey i, finalment, va ser indultada.[4] A conseqüència d'aquest periple va contraure amenorrea.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Pagès Miravent, Vicent. «Òmnium exigeix convertir la comissaria de Via Laietana en un espai de memòria històrica» (en català). El Temps, 19-11-2021. [Consulta: 4 octubre 2022].
- ↑ Piulachs, Mayte. «De repressió a memòria: la Model, la Trinitat i la comissaria de Via Laietana». El Nacional, 12-12-2021. [Consulta: 4 octubre 2022].
- ↑ 3,0 3,1 Romaguera, Àlex. «L'Estat sap que Via Laietana simbolitza el domini sobre els catalans». Directa, 19-09-2022. [Consulta: 16 octubre 2022].
- ↑ Piulachs, Mayte. «Testimonis de vulneracions». El Punt Avui, 01-11-2021. [Consulta: 4 octubre 2022].