Pinamonte Bonacolsi
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  Màntua (Itàlia) |
| Mort | 7 octubre 1293 Màntua (Itàlia) |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Família | |
| Família | Bonacolsi |
| Fills | Guiu I Bonacolsi, Conrat Bonacolsi |
| Pare | Martí Bonacolsi |
 | |
Pinamonte Bonacolsi (Màntua, valor desconegut - Màntua, 7 d'octubre de 1293) va ser un polític italià, líder de la facció gibelina de Mantuan. Va ser el fill primogènit de Martino dei Bonacolsi,[1] de Gandolfo,[2] i va governar Màntua fins al 1291. Senyor de Folato en feu de l'abadia de San Zenone de Verona el 1206. Fou membre dels ancians del poble a Màntua el 1259, i uns dels rectors de la ciutat el 1272, i rector únic el 1274 i al mateix any capità general; el 1275 va rebre el feu de Castellaro del bisbe de Trento; el 15 de febrer de 1276 fou aclamat capità general perpetu de Màntua, equivalent a senyor sobirà.[3] El 1287 va ingressar a l'Orde Teutònic amb el seu fill Joan. El gener de 1291 fou enderrocat pel seu fill Bardelló Bonacolsi i va haver d'abdicar.[3] Va morir a Màntua el 7 d'octubre de 1293.
El seu germà Bonacolso Bonacolsi fou abat benedictí de Sant'Andrea de Màntua el 1241 i el 1244 fou expulsat de la ciutat en les lluites entre güelfs i gibel·lins i va morir a l'exili el 1249; un altre germà, Martino Bonacolsi, fou rector de Màntua el 1253.
Es va casar amb una dama de la família Correggio, filla de Guiu II de Correggio i Mabília della Gente.[4] Va tenir vuit fills: Conrat Bonacolsi consenyor de Pozzuolo en feu del bisbe de Màntua, Tomo Bonacolsi hereu designat i tronc dels Bonacossi; Bardelló Bonacolsi, Felip Bonacolsi inquisidor a Verona i bisbe de Trento el 1289; va morir a Màntua el 18 de desembre del 1303), Joan Bonacolsi conegut per Gambagrossa, Guiu I Bonacolsi cavaller teutònic i senyor de Bardellona en feu del bisbe de Trento, Salvàtic Bonacolsi cavaller teutònic, i Fabrici Bonacolsi, cavaller teutònic.
Referències
[modifica]- ↑ Secondo Pompeo Litta in Famiglie celebri italiane, era figlio di Berardo dei Bonacolsi.
- ↑ Gabriele Sorrentino, Il "duca" Passerino, Modena, Edizioni Terra e Identità, 2007, ISBN 88-902123-4-9.p. 51}}.
- 1 2 «Bonacòlsi, Pinamonte - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 21 febrer 2026].
- ↑ Pompeo Litta, Bonacolsi di Mantova, in Famiglie celebri italiane, 1824.
| Precedit per: nou títol |
Senyor de Màntua 1276-1291 |
Succeït per: Bardelló Bonacolsi |