Pintura mural de Pedrinyà
 | |
| Tipus | Pinura al fresc |
|---|---|
| Creador | Anònim |
| Creació | segle XII |
| Mida | 460 ( ) × 335 ( ) cm |
Museu d'Art de Girona (Girona)  | |
La pintura al fresc de l'església de Pedrinyà és una pintura romànica del segle XII conservada al Museu d'Art de Girona. En un origen, aquesta pintura es trobava a l'Església de Pedrinyà, agregat al poble de La Pera (Baix Empordà).
Història[modifica]
L'absis de l'Església de Pedrinyà es va reproduir al Museu d'Art de Girona i s'hi van col·locar les pintures murals originals després de ser arrencades i traslladades sobre fusta.
Autoría[modifica]
Com tan comunament succeeix durant l'Edat Mitjana, es tracta de pintures anònimes, executades per algun artista desconegut del qual és difícil rastrejar-ne la pista o l'escola d'origen. A arrel d'aquesta dificultat, fa que els historiadors no es posin d'acord per determinar-ne la cronologia.
Descripció del fresc[modifica]
Distribuït en tres registres, la pintura al fresc ocupa tota la conca absidal. Malgrat el deteriorament del registre superior, el qual ens ha arribat de manera fragmentaria, encara es poden advertir els temes representats sense problemes. Tanmateix, la regió de la dreta presenta una pèrdua total de la superfície pictòrica, en especial els registres inferior i central. Per últim, de l'arc triomfal, no ha sobreviscut absolutament res del contingut pictòric.
La temàtica iconogràfica que presenta cada registre és el següent:
Registre superior: podem advertir l'arquetípic tema de la Maiestas Domini dins una màndorla de doble anell envoltat pels quatre evangelistes sota l'aparença dels seus animals simbòlics. La composició, en línies generals, és molt senzilla, sense presentar un estil summament plàstic, amb un sofisticar arcaisme, una tendència general al linealisme, així com una estructura clarament frontal y estàtica.
Registre central: en aquest registre les figures s'insereixen sobre un fons inarticulat de bandes de colors neures. A l'extrem esquerra veiem (completar)
Bibliografia[modifica]
A. Narcís-Jordi. Un Museu a contrallum. Anvers i revers de 60 peces del Md'A. Girona, 1993