Piràmide d'Hel·linikon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Piràmide d'Hel·linikon
Imatge
Dades
TipusPiràmide i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura de l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaArgos-Micenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióElliniko (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 37° 35′ 14″ N, 22° 40′ 17″ E / 37.587271°N,22.671371°E / 37.587271; 22.671371
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia
La piràmide d'Hel·linikon

Les piràmides gregues, també conegudes com a piràmides d'Argòlida, són diverses estructures situades a la plana d'Argòlida a Grècia. La més coneguda és la piràmide d'Hel·linikon. L'opinió predominant en situa la construcció a la fi del segle iv aC, encara que alguns han pretés demostrar que es tracta d'una obra prehistòrica.[1] En l'època del geògraf Pausànias es creia que era una tomba. Hi ha investigadors del segle xx que han suggerit altres possibles usos per a aquesta edificació.[2]

Ubicació[modifica]

Hi ha almenys dues estructures semblants a les piràmides que es conserven encara: una a Hel·linikon i l'altra a Liguri, un poble prop de l'antic teatre d'Epidaure.

A la vora sud-est de la plana d'Argòlida, prop de les deus del riu Eràsinos (hui Kefalari) i en la principal via de comunicació que en l'antiguitat conduïa des d'Argos fins a Tegea i la resta d'Arcàdia i Cinúria, se situa la petita estructura, inacabada, coneguda com la «piràmide d'Hel·linikon».

Referències històriques[modifica]

Il·lustració de la piràmide de 1887

Encara que aquestes estructures són de gran interés, les referències escrites en són més aviat escasses i no són esmentades en fonts antigues. Pausànias esmenta dues construccions que podrien tenir una certa semblança amb les piràmides en un escrit del segle ii. Una d'aquestes, situada a dotze milles al sud-oest d'on es troben les restes d'Hel·linikon, era una tomba comuna per als soldats que van morir en una lluita llegendària pel tron d'Argos, i l'altra era la tomba dels argius morts durant una batalla ocorreguda al voltant de 669-668 ae.[3]

« En el camí d'Argos a Epidaure hi ha a la dreta un edifici construït com una piràmide, amb un relleu amb escuts llavorats a l'estil argiu. Hi tingué lloc una lluita pel tron entre Pret i Acrisi; el combat, diuen, acabà en taules i per això hi hagué una reconciliació, perquè cap hi pogué obtenir una victòria decisiva. La història diu que ells i les seues hosts estaven armats amb escuts, que primer s'usaren en aquesta batalla. Per als que caigueren d'ambós bàndols es construí una tomba comuna, doncs eren parents i conciutadans.[4] »
« Dins el camí de Tegea és, a la dreta del que anomenen Troc, Cèncreas. De qui prové aquest nom, no ho diuen: potser ve de Cencreu, fill de Pirene. Hi ha tombes comunes dels argius que venceren als lacedemonis en la batalla d'Hisies, que segons he esbrinat succeí durant la tirania de Pisístrat a Atenes, al quart any de l'Olimpíada en què l'atenés Euríbot triomfà a l'estadi. »
— Pausànias, Descripció de Grècia 2,24,7.

Excavacions i datació[modifica]

El destacat arqueòleg alemany Wiegand fou el primer a estudiar i excavar la piràmide d'Hel·linikon.[5] Va remoure'n tot el farciment del pis. L'Escola Americana d'Estudis Clàssics d'Atenes hi realitzà una excavació dirigida per L. Lord al 1937, i arribà a la conclusió que tant l'estructura de Liguri com la de Cefalaria eren «casetes de vigilància capaces d'albergar una petita guarnició que podria controlar el camp i estar a resguard d'atacs per sorpresa rere dels murs».[6]

Entre les troballes hi ha un gran pitos, el pis d'un llarg passadís i una habitació, una porta d'entrada i parts de la paret, així com farcit d'excavacions anteriors. Alguns descobriments de ceràmiques del període protohel·làdic II — del 2800 al 2500 ae— es deuen a S. Wienberg, un membre de l'equip. La seua ubicació i distribució, però, no es descriuen clarament.[7] També hi ha fonaments d'habitacions i morters d'usos posteriors de l'edifici, així com barreja de sediments alterats amb ceràmiques d'època clàssica (làmpades, terrissa domèstica), alguns tests basts d'edat dubtosa, i algunes làmpades romanes. El farciment del pis varia entre 20-60 cm.

Hi ha una clara controvèrsia sobre les dates d'aquestes estructures: entre datacions basades en excavacions arqueològiques i la tècnica de datació per termoluminescència. Ioannis Liritzis i el seu equip advocaven per una data primerenca per quatre subprojectes:

  • La prospecció geofísica dins i al voltant de les dues piràmides d'Hel·lenikon i Liguri, on es van descobrir monuments enterrats.[8]
  • Aquests resultats serviren de guia de les excavacions arqueològiques dutes a terme per l'arqueòleg A. Sampson i els arqueòlegs del «Museu Arqueològic de Naupli». Entre les noves troballes hi ha els fonaments de les habitacions, les ceràmiques dels períodes clàssic, hel·lenístic, romà, protocristià, i el protohel·làdic II en els fonaments exteriors d'Hel·linikon sobre el llit de roca. També s'hi realitzà un estudi comparatiu d'obres de paleta.[9][10]
  • L'orientació astronòmica del corredor d'entrada es va relacionar amb l'augment del cinturó d'Orió que va ocórrer en c. 2000-2400 ae.[11]
  • La datació d'algunes parts dels grans blocs megalítics superposats a la paret, amb el nou mètode de datació per termoluminescència de les superfícies rocoses. El mostreig se'n trià per la seua fermesa i la falta d'exposició al sol de les superfícies de contacte intern, amb l'eliminació d'uns pocs grams de pols de les peces en contacte ferm. Set peces donaren un rang d'edat de 2000-2500 ae, mentre que dos tests ceràmics de tipologia no diagnosticada, un de Hel·linikon i un altre de Liguri, datats pels mètodes de «TL» i «OSL», donaren edats concordants de 3000 ± 250 ae[12][13][14] i 660 ± 200 ae, respectivament.[15] Aquest marc temporal col·locaria la construcció d'aquestes estructures superposades en el moment de construcció de les piràmides d'Egipte.

Mary Lefkowitz va criticar aquesta recerca: suggeria que part de la recerca es realitzà no per determinar la fiabilitat del mètode de datació, sinó per recolzar una suposició de l'edat i per fer certes asseveracions sobre les piràmides i la civilització grega. Lefkowitz va notar que els resultats no en són massa precisos, i altres estructures esmentades en la recerca no són piràmides com, per exemple, la suposada tomba d'Anfió i Zet prop de Tebes, una estructura a Stylida (Tessàlia) que només és una paret llarga, etc. També remarcà la possibilitat que les pedres datades procediren de construccions anteriors i assenyalà que s'havia ignorat la recerca anterior de la dècada de 1930, confirmada en la dècada de 1980 per Fracchia. Va argumentar que havien emprés la recerca basant-se en una novel·la, metodologia no provada prèviament per confirmar una teoria predeterminada sobre l'edat d'aquestes estructures.[16]

Liritzis li va respondre en un article publicat l'any 2011, en què afirmava que Lefkowitz no havia entés i havia malinterpretat la metodologia.[17]

A. Sampson va escriure que:

« :...ja s'havia provat que el monument s'alçava sobre construccions protohel·làdiques; per tant, fou construït en un temps posterior. A més, la maçoneria de la piràmide, semblant a la de Liguri, ens duu al clàssic o clàssic tardà. Un nou mètode per a datar la pedra, aplicat recentment a les piràmides, indicà una datació massa primerenca en el 4t i 3r mil·lenni ae, que no pot ser acceptada.[18] »

Dimensions[modifica]

Les dimensions de l'edifici rectangular que envolta la piràmide d'Hel·linikon són 7,03 m per 9,07 m. Les parets externes s'aixequen en un angle de 60 graus fins a 3,50 m d'alçada. Les parets es tornen verticals per suportar el pis de l'edifici. Tot el monument està construït en pedra calcària grisa de la zona en forma de grans blocs amb formes trapezoïdals, i parcialment poligonal.[1]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Ministeri de Cultura de Grècia: Piràmide d'Hellinikon Arxivat 2017-08-24 a Wayback Machine. (en grec)
  2. ↑ Lord, Louis E. (gener-març 1939). «Watchtowers and Fortresses in Argolis». American Journal of Archaeology 43 (1): 78-84
  3. ↑ Lefkowitz, Mary. «Archaeology and the politics of origins». A: Fagan, Garrett G.. Archaeological Fantasies: How Pseudoarchaeology Misrepresents the Past and Misleads the Public. Routledge, 2006, p. 188. ISBN 978-0-415-30593-8. 
  4. ↑ Pausànias, Descripció de Grècia 2,25,7.
  5. ↑ Wiegand, T 1901, Die pyramide von Kenchreai. Athen. Mitteilungen, xxvi, 341-246
  6. ↑ Lord, L, 1938. «The "Pyramids" of Argolid». Hesperia, vii, 4, 481-538
  7. ↑ Lord, p.508, 538
  8. ↑ Theocaris P., Liritzis I., Lagios E., and Sampson A. (1997. Geophysical prospection and archaeological test excavation and dating in two Hellenic pyramids. Surveys in Geophysics, 17, 593-618
  9. ↑ Liritzis, Ι 1998 The mystery of the Hellenic pyramidals, Athens, in Greek with English summary
  10. ↑ Theocaris P., Liritzis I., Lagios E., and Sampson A. (1997) Geophysical prospection and archaeological test excavation and dating in two Hellenic pyramids. Surveys in Geophysics, 17, 593-618
  11. ↑ Liritzis I. 1998. Bronze Age Greek Pyramids and Orion's belt. Griffith Observer, vol.63, n.10, 10-21
  12. ↑ Liritzis,Ι. 1994 A new dating method by thermoluminescence of carved megalithic stone building. Comptes Rendus (Académie des Sciences), París, t. 319, Série II, 603-610
  13. ↑ Liritzis.I (1994) Archaeometry: Dating the past. EKISTICS, t.368/364, 361-366
  14. ↑ Theocaris P.S., Liritzis I. and Galloway R.B. (1994). Dating of two Hellenic pyramids by a novel application of thermoluminescence. J. Archaeological Science, 24, 399-405
  15. ↑ Liritzis I., Galloway R.B. y Theocaris P. 1994 Thermoluminescence dating of ceramics revisited: Optical stimulated luminescence of quartz single aliquot with green light emitting diodes. J. Radioanal. Nucl. Chem. Letters, 188 (3), 189-198
  16. ↑ Mary Lefkowitz. «Archaeology and the politics of origins». A: Garrett G. Fagan. Archaeological Fantasies: How Pseudoarchaeology Misrepresents the Past and Misleads the Public. Routledge, 2006, p. 195-195. ISBN 978-0-415-30593-8. 
  17. ↑ Liritzis Ioannis, "Surface dating by luminescence: An Overview" GEOCHRONOMETRIA 38(3) 292-302, June issue, [Enllaç no actiu]
  18. ↑ Sampson, A 1996. The pyramids of Argolid and their meaning. Archaeology, t.57, 56-61, en grec

Bibliografia[modifica]

  • Theodore Wiegand, Monograph of 1901.
  • Louis I. Lord, The Pyramids of Argolis, Hesperia, Vol. 7, No. 4 (1938), pàg. 481–527, doi:10.2307/146570 10.2307/146570, [1].
  • Louis I. Lord, M. Alison Frantz, Carl Roebuck. Blockhouses in the Argolid, Hesperia, Vol. 10, No. 2 (Apr. - Juny, 1941), pàg. 93–112 doi:10.2307/146534 10.2307/146534 [2].

Enllaços externs[modifica]

  • Theodossiou, Efstratios; Manimanis, Vassilios N.; Dimitrijević, Milan S.; Katsiotis, Marco, The pyramids of Greece: Ancient meridian observatories?[1][3]. Bulgarian Astronomical Journal, Vol. 16, p. 130 (2011).
  • Η Πυραμίδα του Ελληνικού (en grec
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Piràmide_d%27Hel·linikon&oldid=32435572»