Piscines Folch i Torres
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Instal·lació esportiva  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Lloc | Reina Amàlia, 31-33, Lleialtat, 1-9 i Carretes, 46 i 58 | |||
| ||||
Les piscines Folch i Torres eren un equipament esportiu situat als carrers de la Reina Amàlia 31-33, Lleialtat 1-9 i de les Carretes, 46 i 58 del barri del Raval de Barcelona. L'edifici, amb accés pel carrer de la Reina Amàlia, era de planta baixa i dos pisos, amb nou obertures per planta.[1]
Història
[modifica]Ramon Nonat Comas, en la seva obra Datos para la historia del Esgrafiado en Barcelona (1913), descriu els esgrafiats del carrer de les Carretes, 58: «Según se manifiesta en la fachada, contiene tres pisos en altura y debió edificarla uno de aquellos hortelanos de la barriada de San Pablo, convertido de tal en propietario, y que puede considerarse como uno de los primeros urbanizadores de aquel extremo de la ciudad, que pertenecía al señorío del monasterio benedictino, […] La obra esgrafiada que ofrece en aquella pared es, según se indica en la misma obra de 1790, y corresponde por sus formas gráficas al llamado estilo Luis XVI».[2] El 1841, l'edifici va passar a mans de Josepa Bonastre i Riera.[1]
A principis del segle xx, Benet Sazatornil i Francesc Salazar i Pomar van establir una serradora al núm. 33 del carrer de la Reina Amàlia.[3][4] A la mort del seu soci,[5] Salazar es va fer càrrec del negoci en solitari,[6] i va adquirir altres finques de l'illa per a ampliar el seu negoci, continuat pel seu fill Josep Salazar i Ferrés.[7][8]
A principis de la dècada del 1960, els edificis foren expropiats,[9] i el 1963 s'hi va iniciar la construcció d'un equipament esportiu, segons el projecte de Francesc Closa i Alegret. Finalment, el 4 de juliol del 1966, amb motiu d'una visita de Franco a la ciutat i amb l'assistència de l'alcalde Josep Maria de Porcioles i el regidor d'esports Joan Antoni Samaranch,[10] es van inaugurar les piscines Folch i Torres, gestionades pel Club Natació Montjuïc.[11]
El 2002, l'Ajuntament en va anunciar el tancament perquè, segons fonts municipals, les instal·lacions eren deficients (carències estructurals i conduccions elèctriques deteriorades),[1] i finalment, foren enderrocades el 2004.[1] Això va motivar una forta protesta dels veïns, que entenien que el Consistori volia especular amb el solar.[12]
Actualment hi ha una promoció pública d'habitatges i equipaments geriàtrics, obra dels arquitectes Eduard Bru i Neus Lacomba (2010).[11]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Piscines Folch i Torres». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ Comas, Ramon Nonat «Datos para la historia del Esgrafiado en Barcelona». Via Layetana substituint als carrers de la Barcelona mitgeval, 1913, pàg. 212.
- ↑ «Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración» p. 1549, 1911.
- ↑ El Diluvio. Diario político de avisos, noticias y decretos (edición mañana), 12-09-1917, p. 6265.
- ↑ El Diluvio. Diario político de avisos, noticias y decretos, 30-07-1922, p. 19.
- ↑ «El Constructor» p. 74, 1926.
- ↑ Guía industrial y comercial de España. Cataluña y Baleares, 1951-1952, p. 5, 118, 1314.
- ↑ José Salazar Ferrés. «Carretes 58. Sol·licitar permís per construir gual». Q143 Negociat d'obres públiques 2356/1957. AMCB, 30-11-1957.
- ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 30-04-1962, p. 168.
- ↑ «PISCINA MUNICIPAL DEL RAVAL. Plaça Folch i Torres (1966 - 2003)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 27-08-2012.
- ↑ 11,0 11,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ «Crònica del conflicte del solar de les piscines Folch i Torres Setembre del 2003 – juny del 2005». sitesize.net.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 516-517. ISBN 978-84-9156-216-0.