Pistacia chinensis
Pistacia chinensis amb els colors de la tardor | |
Dades | |
---|---|
Hàbitat | cova de dissolució |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 147638178 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Sapindales |
Família | Anacardiaceae |
Gènere | Pistacia |
Espècie | Pistacia chinensis Bunge, 1833 |
Pistacia chinensis o pistatxer xinès, en xinès: 黄连木, és un arbre de mida petita a mitjana natiu del centre i oest de la Xina que s'utilitza com planta ornamental en jardins. Es tracta de l'espècie del gènere Pistacia més resistent al fred (tolera fins -25 °C), a més de suportar viure en sòls pobres. Normalment fa de 9 a 15 m d'alt i excepcionalment arriba als 25 m.[1] És caducifoli. Les fulles són pinnades de 20-25 cm de llarg amb de 10 a 12 folíols. Les flors les fa en panícules. És dioic. El fruit és una drupa blava quan està madura.
Ha de créixer a ple sol, ja que és intolerant a estar a l'ombra.
Usos
[modifica]També es fa servir com portaempelt pel pistatxer Pistacia vera.[2] A la Xina l'oli dels seus fruit es fa servir com biocombustible. La fusta es fa servir en mobles i proporciona un tint groc. Es fa servir en els dissenys de jardins clàssics xinesos.
Referències
[modifica]- ↑ «Pistacia chinensis Bunge, Enum. Pl. China Bor. 15. 1833.». eFloras, FOC Vol. 11, 2009, pàg. 335, 345 [Consulta: 11 novembre 2009].
- ↑ Ketzel Levine. «Talking Plants: Pistacia_chinensis». NPR, 2003. [Consulta: 11 novembre 2009].
- Ernest Henry Wilson. A Naturalist in Western China. vol II. Londres: Methuen & GO. Ltd., 1913. OCLC 459058573 [Consulta: 11 novembre 2009].