Piula gorja-roja
Anthus cervinus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Pes | 2,01 g (pes en néixer) |
| Cries | 3,7 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Motacillidae |
| Gènere | Anthus |
| Espècie | Anthus cervinus (Pallas, 1811) Anthus cervinus |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Motacilla cervina |
| Enregistrament | |
| |
| Distribució | |
 Zona de nidificació Zona de pas Zona d'hivernada | |
.svg){kind=icon}
La piula gorja-roja[1] o piula gola-roja[2] (Anthus cervinus) és un ocell passeriforme de la família dels motacíl·lids (Motacillidae) que cria a l'extrem nord d'Europa i Àsia, fins al nord d'Alaska.[3] Es tracta d'un migrant de llarga distància que en hivern es desplaça fins a l'Àfrica subsahariana, Àsia meridional i Oriental i costa occidental dels EUA. A Europa occidental es presenta com a divagant. Als països catalans és considerat un migrant rar i es produeixen escassos albiraments normalment en primavera, durant el pas prenupcial.[4]
Noms populars
[modifica]La piula gorja-roja és coneguda al País Valencià com titeta gola-roja,[5][6] i a les illes com titina gola-roja.[7]
Descripció
[modifica]Aquesta espècie és una petita piula, mesura 14-15 cm amb dues barres dorsals blanques emmarcades per franges negres.[4] L'adult és fàcilment identificable durant la temporada de cria per la cara i la gola de color vermell maó. En altres plomatges, és una espècie d'aspecte poc distingible, amb moltes franges marrons a la part superior i blanquinoses al mantell i amb marques negres sobre fons blanc en les parts inferiors. És molt similar en aparença a la titella (A. pratensis) i a la tardor s'assembla molt a la piula dels arbres (A. trivialis) però l'aspecte és més ratllat a causa del nombre més gran de franges a la cap, el dors, el flanc, el carpó i el pit. El vol de la piula gorja-roja és fort i directe, i emet un crit "psii" característic mentre vola.[8]
Distribució i hàbitat
[modifica]La piula gorja-roja és originària de les regions boreals del nord d'Europa i Àsia. L'hàbitat de cria és el camp obert, incloent-hi muntanyes, aiguamolls i tundra.[4]
Ecologia
[modifica]Alimentació
[modifica]La piula gorja-roja és insectívora, com els seus parents, però també menja llavors.[8]
Desplaçaments
[modifica]És un migrador de llarga distància que hiverna a l'Àfrica, el sud-est asiàtic i l'oest d'Alaska. És divagant a l'Europa occidental.
A Catalunya és un ocell rar, divagant, més regular a la primavera que a la tardor.[4]
Reproducció
[modifica]Cria a l'extrem nord d'Europa i al Paleàrtic, amb un punt de suport al nord d'Alaska. El niu es construeix a terra, sovint al costat d'un matoll d'herba, en prats aspres o en un monticle en un aiguamoll. Està fet d'herbes seques i cítrics amb un folre suau de pèl de ren o plomissol. La femella pon de quatre a sis ous i els incuba durant gairebé dues setmanes. Les cries volen i estan llestes per abandonar el niu uns dotze dies després.[8]
Estat de conservació
[modifica]La piula gorja-roja té una àrea de distribució molt àmplia i s'ha estimat que la població mundial és d'uns dos milions d'individus. La UICN la classifica com a espècie en risc mínim, ja que es creu que la població és estable i no s'enfronta a amenaces particulars.[9]
Taxonomia i etimologia
[modifica]La piula gorja-roja va ser descrita per primer cop l'any 1811 pel zoòleg prussià Peter Simon Pallas amb el nom binomial Motacilla cervina i la localitat tipus "Kolyma".[10]
És una espècie monotípica, és a dir que no se li reconeix cap subespècie.[11]
El nom genèric Anthus és el nom d'un petit ocell de praderies, i l'epítet específic «cervinus» significa “color cérvol”, de «cervus», “cérvol”.[12]
Referències
[modifica]- ↑ «Piula gorja-roja». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/03/2022(català)
- ↑ «Multilingual Version – IOC World Bird List 15.1» (en anglès). IOC. [Consulta: 14 gener 2026].
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 14 gener 2026].
- 1 2 3 4 Estrada, Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. 3ra ed. actualitzada. Barcelona: Lynx, 2018, p. 194. ISBN 978-84-16728-07-7.
- ↑ «Internatura: Anuario Ornitologico de la Comunidad Valenciana». [Consulta: 14 gener 2026].
- ↑ Saval Guardiola, Isabel. «Nomenclatura Popular i Científica de la Fauna Ornitològica Valenciana» p. 16. [Consulta: 14 gener 2026].
- ↑ «Llista de noms recomanats d’aucells en l'àmbit balear». Comissió de Nomenclatura del GOB | Revisió de la UIB, 01-06-2006. [Consulta: 14 gener 2026].
- 1 2 3 «Red-throated Pipit, Anthus cervinus - Birds - NatureGate». [Consulta: 15 gener 2026].
- ↑ «Red-throated Pipit Anthus Cervinus Species Factsheet» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 15 gener 2026].
- ↑ Pallas, Peter Simon. Zoographia Rosso-Asiatica : sistens omnium animalium in extenso Imperio Rossico, et adjacentibus maribus observatorum recensionem, domicilia, mores et descriptiones, anatomen atque icones plurimorum. v.1. Petropoli: In officina Caes. Acadamiae Scientiarum Impress. MDCCCXI, 1831, p. 511.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Waxbills, parrotfinches, munias, whydahs, Olive Warbler, accentors, pipits – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 14 gener 2026].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 49. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 15 gener 2026].
