Vés al contingut

Motacíl·lids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMotacíl·lids
Motacillidae Modifica el valor a Wikidata

Mascle de cuereta blanca endolada (Motacilla alba yarrellii)  
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
SuperfamíliaPasseroidea
FamíliaMotacillidae Modifica el valor a Wikidata
Vigors, 1825
Gèneres

Els motacíl·lids són una família d'ocells de mida petita amb cues mitjanes i llargues[1] formada per ocells com les cueretes, la piula d'esperons i altres piules. Comprèn al voltant de 70 espècies que es troben en cinc gèneres. Algunes piules estan totalment restringides als països afrotròpics, i les cueretes troben predominantment a Europa, Àfrica i Àsia, amb dues espècies que migren i es reprodueixen a Alaska. Algunes piules tenen la distribució més cosmopolita, es troben principalment al Vell Món, però també es troben a Amèrica i illes oceàniques com Nova Zelanda i les Malvines. Dues espècies africanes, la piula pitgroga i la piula d'esperons de Sharpe, de vegades es col·loquen en un setè gènere separat, Hemimacronyx, que està estretament relacionat amb altres piules.[2]

La majoria dels motacíl·lids són insectívors que s'alimenten a terra[3] de camp lleugerament obert. Ocupen gairebé tots els hàbitats disponibles, des de la costa fins a les altes muntanyes. Alguns prefereixen hàbitats més humits. Hi ha espècies que utilitzen boscos, incloses la cuereta boscana, i altres espècies utilitzen rierols boscosos de muntanya, com la cuereta torrentera o la cuereta cuallarga.

Els motacíl·lids prenen una àmplia gamma de preses invertebrades: els insectes són els més habituals, però també inclouen aranyes, cucs i petits mol·luscs i artròpodes aquàtics. La presa més comuna per a qualsevol espècie o població en particular reflecteix la disponibilitat local.

Amb l'excepció d'algunes cueretes, nidifiquen a terra,[3] posant fins a sis ous tacats.

Descripció

[modifica]

Les cueretes, la piula d'esperons i altres piules són passeriformes esvelts, de mida petita a mitjana, que oscil·len entre els 14 i els 17 cm de llargada, amb colls curts i cues llargues.[3] Tenen potes llargues i pàl·lides amb dits i urpes llargues, especialment el darrere, que pot ser de fins a 4 cm de llarg en alguns casos. No es veu cap dimorfisme sexual en la mida. En general, les piules robustes són més grans que les piules d'esperons i les cueretes. Algunes piules poden pesar fins a 64 g, com la piula d'esperons de Fülleborn, mentre que el rang de pes per a atres és de 15 a 31 g, i l'espècie més petita pot ser la piula groguenca.[4] El plomatge de la majoria de piules és de color marró apagat i recorda a les aloses, encara que algunes espècies tenen plomatges més brillants, especialment el daurat del nord-est d'Àfrica. Les urpes llargues dels mascles adults tenen la part inferior de colors brillants. Les cueretes solen tenir un plomatge cridaner, que inclou gris, negre, blanc i groc.

Taxonomia

[modifica]

Se n'han descrit 5 gèneres amb 69 espècies.[5]

Espècies i gèneres

[modifica]
Cuereta groga, Motacilla flava feldegg
Piula de Hodgson, Anthus hodgsoni
Cuereta boscana, Dendronanthus indicus
Piula d'esperons gorjagroga, Macronyx croceus
Piula oriental, Anthus rufulus

Família: Motacillidae

Referències

[modifica]
  1. «Motacillidae | bird family | Britannica» (en anglès). [Consulta: 19 juliol 2023].
  2. Voelker, Gary; Scott V. Edwards Systematic Biology, 47, 4, 1998, pàg. 589–603. DOI: 10.1080/106351598260608. PMID: 12066304 [Consulta: free].
  3. 3,0 3,1 3,2 Clancey, P.A.. Forshaw, Joseph. Encyclopaedia of Animals: Birds. Londres: Merehurst Press, 1991, p. 172–173. ISBN 1-85391-186-0. 
  4. Dunning. CRC Handbook of Avian Body Masses. 2nd. CRC Press, 2008. ISBN 978-1-4200-6444-5. 
  5. F Gill, D Donsker et P Rasmussen (Eds). 2021. IOC World Bird List (v11.1). doi : 10.14344/IOC.ML.11.1.