Cuereta groga

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaCuereta groga
Motacilla flava
Yellow wagtail.jpg
Motacilla flava.jpg
Exemplar de cuereta groga.
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Passeriformes
Família Motacillidae
Gènere Motacilla
Espècie Motacilla flava
(Linnaeus, 1758)
Modifica dades a Wikidata
Cuereta groga
Motacilla flava
Exemplar juvenil
Cuereta groga en una branca

La cuereta groga (Motacilla flava) és la més petita de les cueretes dels Països Catalans. Al Rosselló i al Conflent rep el nom de conyic, i aquest és el malnom que donen als habitants de Cotlliure als pobles veïns.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Fa 16 cm de llargària. Per sobre és de color lleugerament verdós i per sota és ben groga. El color del cap varia segons les subespècies, la que nia als Països Catalans el té gris, mentre que les celles i la gola són més clares. Té la cua llarga, però no tant com les altres cueretes.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Pel març arriben els primers migrants i el niu es construeix per l'abril i està col·locat a terra, generalment entre salicòrnies o joncs. A l'abril-juny, la femella hi pon 5 o 6 ous, els cova durant 13 dies i, amb l'ajut del pare, alimenta la niada. Els novells volen al cap de 17 dies. A voltes fan dues cries.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És freqüent a les zones humides litorals i en salobrars halòfils, per això les seues àrees de cria es troben localitzades a totes les zones humides dels Països Catalans, tret de l'albufera menorquina,[1] encara que també poden trobar-se'n nius en els marges herbosos dels rius de l'interior del Principat de Catalunya, sobretot en zones de muntanya. Les zones més importants són el Delta de l'Ebre i l'Empordà.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Cria a Euràsia i en una petita zona d'Alaska. Hiverna a Àfrica i el sud d'Àsia, mentre que la població d'Alaska acostuma a hivernar més al sud al llarg de la costa pacífica.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja insectes petits i de larves, així com erugues.

Costums[modifica | modifica el codi]

És estiuenca i a l'octubre emprenen de nou el viatge cap a la zona tropical africana on passen l'hivern. En migració hi ha una gran barreja de subespècies de cuereta groga, totes molts semblants entre elles.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 131. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 84. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]