Cuereta groga

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viucuereta groga
Motacilla flava
Wiesenschafstelze.JPG
Motacilla flava.jpg
Exemplar de cuereta groga.
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
IUCN 103822349
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaMotacillidae
GènereMotacilla
EspècieMotacilla flava
(Linnaeus, 1758)
Modifica les dades a Wikidata
Cuereta groga
Motacilla flava
Exemplar juvenil
Cuereta groga en una branca

La cuereta groga o titeta groga,[1] titeta de maig[2] i o titina groga a les Balears (Motacilla flava) és la més petita de les cueretes dels Països Catalans. Al Rosselló i al Conflent rep el nom de conyic, i aquest és el malnom que donen als habitants de Cotlliure als vilatges veïns.

Morfologia[modifica]

Fa 16 cm de llargària. Per sobre és de color lleugerament verdós i per sota és ben groga. El color del cap varia segons les subespècies, la que nia als Països Catalans el té gris, mentre que les celles i la gola són més clares. Té la cua llarga, però no tant com les altres cueretes.

Subespècies[modifica]

Reproducció[modifica]

Pel març arriben els primers migrants i el niu es construeix per l'abril i està col·locat a terra, generalment entre salicòrnies o joncs. A l'abril-juny, la femella hi pon 5 o 6 ous, els cova durant 13 dies i, amb l'ajut del pare, alimenta la niada. Els novells volen al cap de 17 dies. A voltes fan dues cries.

Hàbitat[modifica]

És freqüent a les zones humides litorals i en salobrars halòfils, per això les seues àrees de cria es troben localitzades a totes les zones humides dels Països Catalans, tret de l'albufera menorquina,[3] encara que també poden trobar-se'n nius en els marges herbosos dels rius de l'interior del Principat de Catalunya, sobretot en zones de muntanya. Les zones més importants són el Delta de l'Ebre i l'Empordà.

Distribució geogràfica[modifica]

Cria a Euràsia i en una petita zona d'Alaska. Hiverna a Àfrica i el sud d'Àsia, mentre que la població d'Alaska acostuma a hivernar més al sud al llarg de la costa pacífica.

Alimentació[modifica]

Menja insectes petits i de larves, així com erugues.

Costums[modifica]

És estiuenca i a l'octubre emprenen de nou el viatge cap a la zona tropical africana on passen l'hivern. En migració hi ha una gran barreja de subespècies de cuereta groga, totes molts semblants entre elles.[4]

Referències[modifica]

  1. DCVB
  2. https://www.researchgate.net/profile/Xavier_Ferrer/publication/266138388_The_birds_in_the_Minorca_Natural_History_of_the_presbyter_Josep_Sanxo_i_Sanxo_1777-1847_Write_in_catalan_Els_ocells_a_la_historia_natural_de_Menorca_del_prevere_Josep_Sanxo_i_Sanxo_1777-1847/links/545ced310cf295b5615e62ad.pdf?origin=publication_detail de titeta gallina, en llenguatge infantil
  3. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 131. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  4. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 84. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica]