Pius Pujades

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPius Pujades
Pius Pujades, periodista i fundador del Punt Diari. Foto de Jordi Soler
Foto de Carme Páez
Biografia
Naixement Josep Pujadas Lladó
8 de gener 1938
Girona, Catalunya
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Es coneix per Fundador del Punt Diari
Activitat
Ocupació Periodista, Escriptor i mestre
Nom de ploma Pius Pujades
Llengua Català
Editor Punt Diari, Presència, Avui, Diari d'Andorra, Los Sitios, Ràdio Girona, Solidaridad Nacional, El Correo Catalán, Tele/eXprés, Serra d'Or, Tele/Estel i El País
Obra
Primeres obres Girona grisa i negra (1972)
Trenta cares, trenta creus i una de canto (1972)
Els barrets de Presència (1973)
Família
Pares Joan Pujadas Torrent
Consol Lladó Dillet[cal citació]

Lloc web http://piuspujades.blogspot.com.es/
http://pictolits.blogspot.com.es/
Facebook: pius.pujades Twitter: piuspujades
Modifica les dades a Wikidata

Josep Pujadas i Lladó, més conegut com a Pius Pujades,[1] (Girona, 8 de gener  de 1938) és periodista, mestre i escriptor català.[2] Fundador, amb Just M. Casero, del Punt Diari[3] i creador de la revista L'Abella d'or (segona etapa).

Biografia[modifica]

Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomat per l'Escola de Magisteri de Girona. Mestre de català per les universitats Central i Autònoma de Barcelona. Ha exercit com a professor de primària en diverses etapes de la seva vida i sempre com a periodista i escriptor.[cal citació]

Fou perseguit, condemnat i empresonat pel règim franquista per haver escrit amb Jordi Soler l’obra satírica en vers La llum del quarto fosc.[4][5][6][7]

Com a periodista va fundar juntament amb Just Manuel Casero i Madrid (el 1979) el Punt Diari i el dirigir entre 1980-1982, fou cap de redacció de l'Avui (1982-1990), creador de la revista L’Abella d’or (1990-1991) i director del Diari d’Andorra[8] (1991-1992).

En el camp cinematogràfic va participar com a guionista de Jordi Lladó a Amor adolescente, Un laberinto, La mare i És ben difícil de matar el petit monstre que tots portem a dintre, les dues primeres estrenades comercialment i les darreres, curts premiats a diferents certamens.[cal citació]

Com a narrador va ser guardonat  per Correo de la noche amb el premi Anàbasis. Ha publicat una vintena de contes de Nadal al Diari d’Andorra (Premi Govern d'Andorra el 2000  per Pessebre amb figures)[cal citació]

Va col·laborar a Revista Europa i Primer Acto, crític teatral de Los Sitios. A Presència portava la secció No ens traiem el barret. També ha estat corresponsal, redactor o col·laborador de Usted, Ràdio Girona, Solidaridad Nacional, El Correo Catalán, Tele/eXprés, Serra d'Or, Tele/Estel i El País. Com a guionista en el programa de ràdio Dreceres de la nostra llengua, amb Albert Jané i Francina Boris (1976 i següents) i per a la televisió al programa Tot art, de TVE a Catalunya.[cal citació]

Obra[modifica]

  • Girona grisa i negra. Col·lecció Llibres a l'abast - Edicions 62. (1972) (amb N.J. Aragó, J.M Casero i J. Guillamet) ISBN 9788429708790 
  • Trenta cares, trenta creus i una de canto. Editorial Pòrtic (1972) ISBN 9788492718115  i reeditada per la Fundació Valvi (2009)
  • Els barrets de Presència. Editorial Pòrtic (1973) ISBN 9788430058204
  • Cinc apunts cal·ligràfics d’una Girona compartida amb Josep Perpiñà. Dalmau Carles Pla (1978) ISBN 9788472160323
  • Francesc Ferrer: la batalla de la llengua. Xarxa Cultural[9] (1988) ISBN 8486487064
  • Girona grisa i negra, després de 25 anys. Edicions 62 (1999) (Amb N.J. Aragó i J. Guillamet) ISBN
  • Girona grisa i negra, després de 27 anys (1972-1999). Ajuntament de Girona (2001) (Amb N.J. Aragó i J. Guillamet)
  • Demà serà diumenge[10]. Diari d'Andorra (2007) ISBN 9789992057339
  • Pessebre amb figures (13 contes de Nadal). Diputació de Girona (2007) ISBN 9788496747227
  • Memòria d’Ifni .[11] Curbet - CCG Edicions Girona[12] (2008) ISBN 9788496766518

Premis i distincions[modifica]

  • Premi Anàbasis de narració per Correo de la noche (1957)[13]
  • 3r Premi Misión de narració per Les quatre llunes d’en Jordi (1962)[14]
  • Premi periodístic del Ministeri d'Informació i Turisme per La Rambla (1968)[cal citació]
  • Premi Gerion de periodisme per Les draçanes de la Costa Brava (1974)[cal citació]
  • Premi Govern d'Andorra de contes de Nadal per Pessebre amb figures (2000)[cal citació]

En el camp de l’ensenyament, el 1964 va rebre el premi del Ministerio de Educación per la campanya d’alfabetització d’adults a Palamós.[cal citació]

Referències[modifica]

  1. «Pius Pujades - Qui es qui de les Lletres Catalanes» (en català). Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  2. BOSCH MARTÍ, LLUÍS. «Pius Pujades, Girona i el món, des de l´arc» (en català). Diari de Girona versió online, 07-03-2009.
  3. Torns, Miquel «Just M.Casero, biografia d'un nàufrag» (pdf) (en català). Revista de Girona, Gener-Febrer 2006, pàgines 24 a 31.
  4. Ribas, Joan «Eròtica Gironina». La Crònica - El Punt, 22-03-2009.
  5. Soler i Font, Jordi «L'Arc, records d'un bar». Resvista de Girona núm. 255, 01-07-2009, pàg. 104-105.
  6. Pujades, Pius «La llum del cuarto fosc (I)» (pdf). Suplement - Punt Diari, 06-04-1980, pàg. 18.
  7. Pujades, Pius «La llum del cuarto fosc (II)» (pdf). Suplement - Punt Diari, 13-04-1980, pàg. 15.
  8. Pasques, Jordi «Glosses del mestre Fontbernat». Diari d'Andorra, 01-04-2011.
  9. «Xarxa Cultural» (en català).
  10. «Pius Pujades recull a «Demà serà diumenge» part dels seus articles publicats al «Diari d'Andorra» (en català). Vilaweb.
  11. Jorques Ortiz, Manuel. «Libros escritos por soldados de Ifni» (en castellà) pàgina 5. Asociación de Veteranos de Ifni del Levante Español.
  12. «Fitxa de l'Escriptor Pius Pujades». Curbet Edicions - CCG Edicions.
  13. «Fallo de un concurso de cuentos». Los Sitios, 04-01-1958, pàgina 3.
  14. Semanario Mision, 06-02-1962.

Enllaços externs[modifica]