Platja de Sant Pol (Sant Feliu de Guíxols)
| ||||
| Tipus | Platja, platja d'arena daurada i platja urbana  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) | |||
| ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | |||
| Dades i xifres | ||||
| Mida | 25 ( ) × 870 ( ) m | |||
| Activitat | ||||
| Premis | Bandera Blava | |||
La platja de Sant Pol és una platja urbana del municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), situada a la cala de Sant Pol, amb forma de mitja lluna, flanquejada per dos caps rocallosos coberts de pins: la punta d'en Pau i la punta del Molar.[1] El racó de llevant de la platja, d'uns 70 m de longitud, anomenat Racó de s'Agaró, pertany a s'Agaró, del municipi de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró.[2] Està rodejada per un agradable passeig marítim, amb boniques mansions senyorials, com la Casa de les Punxes o Casa Estrada, d'estil modernista.[3] Sobre la platja hi ha la Taverna del Mar, edifici protegit com a bé cultural d'interès local.[4]
Orientada a l'est,sud-est,[3] a la seva part oest, la platja té una amplada d'uns 40 metres i una llargada d'uns 665 metres. A la part occidental hi ha un cordó dunar que la separa de la part oriental, d'uns 9 metres d'amplada i 160 de llargada.[5] La sorra és de gra mitjà i té un cert to rosat, i l’entrada a l'aigua és poc pronunciada. Està totalment equipada i té bon accés per a persones amb mobilitat reduïda.[1]
L'Agència Catalana de l'Aigua efectua un control setmanal de la qualitat de l'aigua, durant la temporada de bany, amb el resultat d'excel·lent.[6] La platja ha estat distingida amb el distintiu de Bandera Blava, que reconeix internacionalment la qualitat de l'aigua i serveis.
La platja té dos indrets naturals d'interès especial: el primer són les restes fòssils de l'antiga platja, doncs fa mil anys el nivell de l'aigua era més baix i la línia de costa restava bastant més mar endins. Es detecten en caminar sobre plataformes dures. També hi ha, a uns 150 m de les casetes de bany situades damunt la platja, les restes d'un vaixell de fusta, enfonsat als anys 1930, actualment poblades per flora i fauna marina. El segon indret natural singular són les dunes de Sant Pol o dunes de Canyerets, amb plantes específiques que constitueixen un sistema únic.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Sant Pol». Agència Catalana de Turisme.
- ↑ «Mapa topogràfic de Catalunya». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Pako, Crestas. Les platges de la Costa Brava de Blanes a Palamós. Valls: Cossetània, juny 2011, p. 142-143. ISBN 978-84-9791-895-4.
- ↑ «Taverna del Mar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
- ↑ «Platges i Dunes de Catalunya». Laboratori d'Anàlisi i Gestió del Paisatge, Universitat de Girona. [Consulta: 15 agost 2023].
- ↑ «Platja de Sant Pol». Agència Catalana de l'Aigua.