Platja del Golfet

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
La platja del Golfet durant una tempesta.

La platja del Golfet està situada al sud de Calella de Palafrugell (Palafrugell, Baix Empordà) i abans del cap Roig. Té una llargada de 75 metres i de 20, d'amplada. Està composta de sorra granada i s'hi pot accedir a peu a través d'un tram d'escales o del camí de ronda. Registra un alt grau d'ocupació a l'estiu.

Antigament es coneixia com a Cau Toixó, degut al notable presència d'aquests mamífers, que solen viure encauats i que surten de nit a buscar menjar.[1][2] Amb l'arribada del turisme es va reemplaçar la denominació per Golfet, que resultava més moderna i designava tota la badia en general, des de la punta dels Forcats fins al cap Roig. Sembla que Golfet era emprat per la gent marinera i Cau Toixó per la de procedència terrassana.[3]

En un origen i fins a principis dels 60 la Cala del Golfet només tenia accés per mar i era un penya-segat amb roques procedents dels esllavissaments, com moltes de les cales de la zona. Va ser a principis dels seixanta quan l'empresari local de la construcció Antonio Cruz Conesa, aprofitant la urbanització de la zona del Golfet, va demanar a l'administració permís per avocar centenars de camions amb sorra gresa perquè amb l'ajut dels temporals s'anés formant una platja tal com finalment va succeir. D'aquesta manera, els turistes i habitants de la zona no s'haurien de desplaçar fins a les platges de Calella de Palafrugell. Durant molts anys es podia apreciar restes de la muntanya de sorra que s'havia anat avocant des del mirador i que actualment en queden pocs indicis. Mentre s'anava formant i ampliant la platja del Golfet l'empresari Antonio Cruz va finançar i construir el mirador i les escales d'accés a la cala, així com el camí de ronda fins a Calella de Palafrugell, per tal de facilitar l'accés a tothom. A principis del 2000 l'accés a les escales del mirador va ser barrat degut al risc d'esllavissades, un perill que ha anat en augment al llarg del tot el litoral en les darreres dècades degut a la invasió del pi blanc (Pinus Halepensis), una espècie capaç de créixer arran de mar, en els indrets i en les situacions més extremes.[4]

Al ser una badia molt tancada és molt difícil que la sorra desaparegui amb els corrents marins i els temporals, tot i així el temporal del 28 de desembre de 2008 va deixar la platja com en el seu estat original, sense sorra, i es podia arribar nedant o navegant fins al peu mateix del penya-segat. Per sort, la sorra va tornar a formar la platja amb els posteriors temporals d'aquell mateix any.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Carrer del Cau Toixó». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 20 octubre 2012].
  2. Castelló, Josep. El perfil de la costa: Palafrugell, Mont-ras i les illes Formigues. Palafrugell: Josep Castelló, 2003. 
  3. «Carrer del Golfet». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 20 octubre 2012].
  4. (Font: Jordi Cruz Plaja, fill menor de l'empresari)[cal citació]
  5. (Font: Jordi Cruz Plaja, fill menor de l'empresari)[cal citació] [1]

Coord.: 41° 52′ 45″ N, 3° 10′ 43″ E / 41.879075°N,3.178589°E / 41.879075; 3.178589