Castell de Cap Roig
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Calella de Palafrugell (Baix Empordà) | |||
| Lloc | Cap Roig | |||
| ||||
| Format per | Jardí Botànic de Cap Roig | |||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1169-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005983 | |||
| Id. IPAC | 1291 | |||
El castell de Cap Roig és un edifici de Calella de Palafrugell (Baix Empordà), catalogat com a bé cultural d'interès nacional.[1] Popularment és anomenat Cal Rus, per la nacionalitat del seu promotor.
Història
[modifica]El 1927, el matrimoni format pel coronel tsarista Nikolai (Nicolau) Woevodski (Sant Petersburg, 1888 – Calella de Palafrugell, 1975) i l'anglesa Dorothy (Dorotea) Webster, (Derby, 1888 – Calella de Palafrugell, 1980), experta en antiguitats, van invertir el seu patrimoni en l'adquisició de terrenys a Cap Roig per a construir-hi la seva residència, segons el projecte del mateix Woevodski (arquitecte sense títol oficial).[1][2][3][4] Fins al 1931 s'hi construïren les cases dels jardiners i altres treballadors de la finca, en una de les quals visqueren també durant temps els propietaris, i del castell només quedà construIda l'ala de migdia i l'entrada monumental.[5] Al voltant de la residència van crear un jardí botànic amb un miler d'espècies,[1][4] i aprofitant la permissivitat de la dictadura de Primo de Rivera, van privatitzar camins públics i zones costaneres,.[5]
Per a guanyar-se la vida, els Woevodski es van convertir en promotors turístics, comprant terrenys i dissenyant cases i la seva decoració, principalment per a britànics: La Musclera i la Perica, a Tamariu; la casa Barella sobre el Cap de Planes; i la casa de l'actriu Madeleine Carroll a Torre Valentina, entre d'altres.[4][5] A la casa Audouard de Calella de Palafrugell, Woevodski inicià la construcció de les Voltes, a l'altra banda de la plaça del Port Bo, imitant les existents.[5][2] Finalment, van considerar que els seus dos fills (del matrimoni anterior de Woevodski) no podrien mantenir la propietat i el jardí botànic, i el 1969 van signar un conveni amb la Caixa d'Estalvis de Girona a canvi d'un sou vitalici.[4] Això va permetre continuar les obres del castell, les quals es van acabar el 1975, pocs mesos abans de la mort de Woevodski.[2][3][5] A la mort de Dorotea Webster el 1980, la finca passà a mans de la caixa d'estalvis.[5]
Actualment, pertany a la Fundació La Caixa, que hi fa exposicions i hi celebra festivals de música com el de Cap Roig.[4] El 2019, es va aprovar un pla especial per a construir-hi tres edificis, que ha estat objecte de diverses crítiques.[4]
Descripció
[modifica]Es tracta d'un conjunt format per un edifici principal i altres dependències auxiliars, per bastir el qual s'aprofitaren elements antics. De fet, la construcció intenta reunir en un espai unitari diversos elements característics de l'època medieval: el castell, el claustre, la torre, l'església, etc. L'efecte és pintoresc dintre de l'eclecticisme.[1] A la seva Guía de la Costa Brava, Josep Pla en fa un gran elogi, sobretot dels jardins i la seva integració al paisatge.[5]
Unes escales baixen fins a la Cala d'en Massoni, on hi ha l'embarcador, conegut popularment com «el Banyador de la russa».[5] La tomba familiar es va situar en una esplanada sobre el Cap Roig, oberta davant el mar. La làpida sepulcral dels Woevodsky és coronada per una creu ortodoxa russa de pedra, i a la vora hi ha les petites làpides de les sepultures d'un gos i un gat.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Castell de Cap Roig». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Rus, Camí del». Nomenclàtor de carrers. Ajuntament de Palafrugell.
- ↑ 3,0 3,1 «Dorothy Webster, Plaça de». Nomenclàtor de carrers. Ajuntament de Palafrugell.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Perelló, Catherine «Desventures al Cap Roig». Directa, 17-12-2020.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 «Castell de Cap Roig». A: Pla Especial de Protecció i Intervenció en el Patrimoni Històric de Palafrugell. Ajuntament de Palafrugell, p. 233-235.
Bibliografia
[modifica]
- Febrés, Xavier. Grans hores de la Costa Brava, 1994 (Quaderns de Palafrugell, 2).
- Pla, Josep. Guia de la Costa Brava, p. 115-120 (Obra Completa, vol. 30).