Policultura
La policultura o el policonreu és un tipus d'agricultura que utilitza collites múltiples sobre la mateixa superfície.[1] D'aquesta manera, imita fins a cert punt la diversitat d'ecosistemes naturals de plantes herbàcies, i evita les grans càrregues sobre el sòl agrícola de les collites úniques, o monocultiu. Inclou la rotació de collita, el multicultiu, l'intercultiu, i cultiu en carrerons. La policultura, encara que requereix sovint més treball, té diversos avantatges sobre la monocultura. La diversitat de collites ajuda a evitar la susceptibilitat que els monocultius tenen a les plagues. Per exemple, un estudi a la Xina divulgat en Nature va demostrar que si es plantaven diverses varietats d'arròs en els mateixos camps les produccions creixien un 89%, en gran part a causa d'una disminució dramàtica (del 94%) de la incidència de plagues, la qual cosa va fer que els plaguicides no fossin necessaris.[2]
La major varietat de collites proporciona l'hàbitat per a més espècies, i per això augmenta la biodiversitat local. Aquest és un exemple de l'ecologia de reconciliació, o biodiversitat servicial dins de paisatges humans. El policultiu és un dels principis de la permacultura.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Policultura». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Youyong Zhu; etal «Genetic Diversity and Disease Control in Rice». Nature, 406, 2000, pàg. 718-722. Arxivat de l'original el 2011-11-18. DOI: 10.1038/35021046 [Consulta: 22 desembre 2016]. Arxivat 2011-11-18 a Wayback Machine.
- ↑ Luis del Romero Renau. Planificació i govern del territori a l'arc mediterrani espanyol:, p.182.