Polkagris
 | |
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | Suècia  |
| Inventor | Amalia Eriksson |
| Detalls | |
| Tipus | llaminadura |
| Ingredients principals | sucre |
El polkagris (plural: polkagrisar) és una barra de caramel o bastó de caramel recte suec que va ser inventat el 1859 en la ciutat de Gränna (Suècia) i continua sent popular en la tradició confitera d'aquesta ciutat.[1][2] El polkagris tradicional és vermell i blanc, amb gust de menta.
Polkagris és també el nom d'una beguda que té un gust semblant al del caramel. Conté vodka, crema de menta blanca, granadina, sprite i dos trossos de cirera.[3]
Etimologia
[modifica]El nom polkagris al·ludeix a la polca, ball que era una novetat en Europa quan el caramel va ser inventat.[4]
Història
[modifica]El polkagris va ser inventat a Gränna[5] el 1859 per Amalia Eriksson,[6] una vídua pobra de 25 anys.[7] Amalia necessitava mantenir la seva família després de la mort del seu marit, per al que va obtenir permís per obrir una fleca on fer dolços i caramels de menta. Va mantenir la recepta secretament tota la seva vida.[7]
El caramel es fa amb massa de sucre, que es cou, es pasta damunt una taula de marbre, s'estira i es trena a mà fins a la mida correcta. Conté menta, sucre, aigua i una quantitat ínfima de vinagre. Està a la venda en botigues de la ciutat.[7] Es troba en diverses formes, mides i colors, però la versió vermella i blanca amb gust de menta és l'original.[7] La seva recepta ha estat inclosa en llibres de receptes suecs.[8]
Referències
[modifica]- ↑ «Polkagris (rock cand), Gränna» (en anglès). Mappic.org, 2007. [Consulta: 20 maig 2017].
- ↑ «Polkagris» (en anglès). Jim Schrempp, 16-03-2008. [Consulta: 20 maig 2017].
- ↑ «Polkagris» (en anglès). The Webtender. [Consulta: 20 maig 2017].
- ↑ polca, 1922 [Consulta: 20 maig 2017].
- ↑ Porter, Darwin; Danforth Prince. Frommer's Sweden. Frommer's, 2007, p. 273. ISBN 9780470100912.
- ↑ Guerrero, Joy. «Gränna, where every day is Christmas day» (en anglès), 07-08-2008. [Consulta: 20 maig 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ Widenfelt, Sam Erik; Selma Wifstrand i Emmie Berg. Favorite Swedish [Reesquitxons. Dover, 1975, p. 140. ISBN 9780486231563.