Polyommatus violetae
 Imago a Serra de la Sagra, Granada, Espanya | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 173202  |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Lycaenidae |
| Tribu | Polyommatini |
| Gènere | Polyommatus |
| Espècie | Polyommatus violetae (Gómez-Bustillo, Expósito & Martínez, 1979) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Agrodiaetus violetae
|
Polyommatus violetae és un lepidòpter ropalòcer de la família Lycaenidae.[1]
Distribució[modifica]
Endèmica de la península Ibèrica, es troba únicament en diverses serres dels Sistemes Bètics, en concret les serres d'Alcaraz, de Cazorla, del Segura, de la Sagra, de Moratalla, de Gádor, Nevada, d'Almijara i de Tejeda, a les províncies d'Albacete, Jaén, Múrcia, Almeria, Granada, Almeria i Màlaga.[2][3][4]
Descripció[modifica]
Lleuger dimorfisme sexual. El mascle presenta l'anvers de color bru amb una gran àrea vellutada per la presència d'escates androconials que s'estenen per la base i la part central de l'ala anterior. La femella també presenta l'anvers de color bru, però sense l'àrea vellutada. Ambdós sexes tenen un punt negre a l'anvers de l'ala anterior i una sèrie de taques negres envoltades de taronja pàl·lid per la part interior prop del marge de l'ala posterior. Revers semblant en ambdós sexes, amb el color de fons cremós clar en els mascles i més fosc, de color marró torrat, en les femelles. L'ala anterior presenta una sèrie de grans punts negres vorejats de blanc a la part exterior i un altre punt negre aïllat més proper a la base. Ala posterior amb una sèrie de punts negres similars als de l'ala anterior, però més petits, i una franja blanca, que, segons l'individu, pot ser més o menys marcada o, fins i tot, pràcticament absent.[3][5]
Hàbitat[modifica]
Ambients montans càlids amb abundància d'herba i flors. Rang altitudinal des dels 1200 m fins als 1750 m. L'eruga s'alimenta de diverses fabàcies del gènere Onobrychis, com ara O. viciifolia, O. peduncularis o O. argentea.[3][2]
Període de vol i hibernació[modifica]
Vola en una generació entre finals de juny i principi d'agost. Hiberna com a eruga.[3]
Comportament[modifica]
La femella pon els ous a les flors de la planta nutrícia i les erugues s'alimenten d'aquestes i de les seves fulles. Es tracta d'una espècie mirmecòfila, les erugues de la qual són ateses per Camponotus piceus i espècies del gènere Plagiolepis.[3][2]
Espècies ibèriques similars[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Funet» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Polyommatus violetae» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
- ↑ Ibañez, Salvador; Gil-T., Felipe «Contribution to the knowledge of Agrodiaetus violetae Gómez-Bustillo, Expósito & Martínez, 1979 sensu lato, an endemic Iberian species; new localities and first records for Sierra Nevada and Almeria Province (S. Spain) (Lepidoptera, Lycaenidae)» (en anglès). Atalanta, 43(1/2), 2012, pàg. 91–94. ISSN: 0171-0079.
- ↑ Gil-T., Felipe; Gil-Uceda, Talia «Agrodiaetus violetae (Gómez-Bustillo, Expósito & Martínez, 1979): morfología comparada y descripción de Agrodiaetus fabressei subbaeticus ssp. nov. del sureste de la Península Ibérica (Lepidoptera, Lycaenidae)» (en castellà). Boletín de la Sociedad Entomológica Aragonesa (S.E.A.), 36, 20057, pàg. 357–364.
Enllaços externs[modifica]
- Asturnatura (castellà)
- European Butterflies (anglès)