Licènids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
«Blaveta» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Blaveta (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuLicènids
Lycaenidae Modifica el valor a Wikidata
Small copper (Lycaena phlaeas eleus) 2.jpg
Rogeta Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
SuperfamíliaPapilionoidea
FamíliaLycaenidae Modifica el valor a Wikidata
Leach, 1815
Nomenclatura
Nom zoològic coordinat ambLycaenoidea, Lycaeninae i Lycaenini Modifica el valor a Wikidata
Subfamílies

Els licènids (Lycaenidae) són una família de lepidòpters de la superfamília dels papilionoïdeus. Fins a l'any 2011 hi havia un total de 5.201 espècies descrites.[1]

Morfologia[modifica]

Normalment són de grandària petita. Habitualment existeix un dimorfisme sexual accentuat: el cas més típic està representat per moltes espècies de la subfamília Polyommatinae, en les quals els mascles tenen l'anvers de les ales blau (per això també són conegudes com a 'blavetes') i les femelles marró.[2]

A Europa hi ha moltes espècies similars, cosa que dificulta les identificacions. Ara bé, les diferències en la coloració de fons i en el dibuix (especialment del revers de les ales posteriors) poden facilitar la tasca en molts casos.[2]

Les erugues són rabassudes i tenen cert aspecte a cotxinilla. Generalment estan ben camuflades i tenen una gran adaptació a la planta nutrícia. Les pupes també són rabassudes: curtes en relació al diàmetre.[2]

Ecologia[modifica]

Interacció entre una formiga i una eruga de licènid.

Els mascles de moltes espècies es congreguen sobre el terra humit, de vegades en grans grups i perllongadament, per extreure sals de sodi dissoltes en l'aigua.[2]

La mirmecofília és habitual entre les erugues. Aquestes posseeixen una glàndula dorsal al desè segment que segrega una substància ensucrada d'alt contingut energètic que atrau a les formigues; a canvi les formigues les protegeixen de dípters i himenòpters parasitoides. Aquestes associaciones són facultatives i per tant no són imprescindibles.[2]

D'altra banda, en altres espècies aquesta associació sí que és imprescindible i ha derivat en el parasitisme. En aquests casos la formiga s'enduu l'eruga al niu i aquesta s'alimenta de les larves i pupes de les formigues fins a completar el creixement i fer la crisàlide. Mentrestant, l'eruga segueix rebent les atencions de les formigues.[2]

Taxonomia i sistemàtica[modifica]

Les relacions filogenètiques entre els licènids i la resta de famílies de papilionoïdeus serien:[3][4]

Papilionoidea

Papilionidae





Hedylidae



Hesperiidae





Pieridae




Nymphalidae




Riodinidae



Lycaenidae








Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Van Nieukerken, Erik J.; et al. «Order Lepidoptera Linnaeus, 1758. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness». Zootaxa, 3148, 1, 23-12-2011, pàg. 212. DOI: 10.11646/zootaxa.3148.1.41. ISSN: 1175-5334.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2. 
  3. Espeland, Marianne; et al. «A Comprehensive and Dated Phylogenomic Analysis of Butterflies» (en english). Current Biology, 28, 5, 05-03-2018, pàg. 770–778.e5. DOI: 10.1016/j.cub.2018.01.061. ISSN: 0960-9822. PMID: 29456146.
  4. Kawahara, Akito Y.; et al. «Phylogenomics reveals the evolutionary timing and pattern of butterflies and moths» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 116, 45, 05-11-2019, pàg. 22657–22663. DOI: 10.1073/pnas.1907847116. ISSN: 0027-8424. PMC: PMC6842621. PMID: 31636187.