Notodòntids
Notodontidae  | |
|---|---|
 Furcula furcula | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Superfamília | Noctuoidea |
| Família | Notodontidae Stephens, 1829 Notodontidae |
| Subfamílies | |
.svg){kind=icon}
Els notodòntids (Notodontidae) són una família de lepidòpters ditrisis de la superfamília dels noctuoïdeus (Noctuoidea). La família va ser descrita per primera vegada per l'entomòleg anglès James Francis Stephens l'any 1829[1] i actualment se'n coneixen aproximadament 3.800 espècies.[2] Aquests ditrisis es troben distribuïts arreu del món, però es concentren sobretot a les zones tropicals, especialment a Amèrica.
Les espècies d'aquesta família tendeixen a tenir el cos robust i recobert de pilositat, amb ales llargues que en repòs es pleguen cap enrere tapant el dors. Normalment són de colors poc vistosos, principalment grises o marronoses, llevat de la subfamília Dioptinae. Aquestes característiques generals fan que els notodòntids s'assemblin als noctúids malgrat que aquestes dues famílies no estan estretament relacionades.
Moltes espècies de notodòntids tenen un floc de pèl al marge posterior de l'ala davantera que sobresurt cap amunt, com un gep, quan l'animal està en repòs. És a aquesta protuberància o prominència que fa referència el nom científic de la família (del grec νῶτος 'esquena, dors' i ὀδούς [ὀδόντ-] 'dent').
Cicle vital
[modifica]Ou
[modifica]Els ous són hemisfèrics o gairebé esfèrics, sense ornaments (Scoble, 1995). La femella els pon sobre la planta nutrícia.
Larva
[modifica]
Les larves generalment són glabres (no tenen pèls), però poden tenir tubercles, espines o geps. Algunes canvien de forma i de color amb cada fase de desenvolupament (Weller, 1992), essent algunes de les erugues particularment remarcables. Poden presentar defenses químiques, en forma de secreció d'àcid ciànic, àcid fòrmic, àcid acètic i d'altres cetones, que rarament es troben en d'altres espècies de lepidòpters (Blum, 1981; Weller, 1992). Concretament, Schizura unicornis i Schizura badia són capaces de ruixar els seus atacants amb una barreja d'àcid fòrmic, àcid acètic i d'altres compostos (Attygalle et al., 1993). També adopten postures amenaçadores per tal de defensar-se dels seus depredadors, com ara aixecar tots dos extrems alhora.
La majoria de larves de notodòntids són solitàries, però també n'hi ha de gregàries, sobretot les processionàries de la subfamília Thaumetopoeinae.
Les larves es nodreixen d'arbres i arbusts (típicament amb un elevat nivell d'especialització), tret de les de la subfamília Dioptinae, que s'alimenten de plantes herbàcies (Miller, 1992).
Adult
[modifica]Els adults presenten òrgans timpànics al metatòrax que s'obren envers la part superior. L'aparell bucal pot ser plenament desenvolupat o bé totalment absent. Amb l'excepció de les espècies de la subfamília Dioptinae (que són acolorides i diürnes), els notodòntids són nocturns.
Sistemàtica
[modifica]La recerca molecular contemporània ha resultat en l'exclusió del gènere Oenosandra (reclassificat ara dins la família dels enosàndrids) i en la inclusió de la subfamília Thaumetopoeinae (que havia estat prèviament tractada com a família independent).
Algunes de les espècies d'aquesta família presents a Catalunya són:
Galeria
[modifica]
Larva de Furcula bifida
Còpula de Rhegmatophila alpina
Referències
[modifica]- ↑ Stephens, James Francis. A systematic catalogue of British insects, 1829, p. 39–45.
- ↑ van Nieukerken et al. «Order Lepidoptera Linnaeus, 1758. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness». Zootaxa, 2011, p. 212–221.
- Attygalle, AB, S. Smedley, J. Meinwald and T. Eisner. 1993. Defensive secretion of 2 notodontid caterpillars. J. Chem Ecol 19(10):2089-2104.
- Blum, M.S. 1981. Chemical Defenses of Arthropods. Academic Press, New York.
- Chinery, Michael. 1991. Collins Guide to the Insects of Britain and Western Europe 1986 (Reprinted 1991)
- Fullard, James, Jeff W. Dawson, L. Daniel Otero, Annemarie Surlykke. 1997. Bat-deafness in day-flying moths (Lepidoptera, Notodontidae, Dioptinae). Journal of Comparative Physiology A: Neuroethology, Sensory, Neural, and Behavioral Physiology 181(5): 477-483
- Grimaldi, D, and MS Engel, 2005. Evolution of the Insects. Cambridge University Press.
- Miller, James. 1992. Host-plant association among prominent moths. BioScience 42 (1): 50-56.
- Scoble, MJ. 1995. The Lepidoptera: Form, Function and Diversity. Second ed. Oxford University Press.
- Skinner, Bernard. 1984. Colour Identification Guide to Moths of the British Isles
- Weller, SJ. 1992. Survey of Adult Morphology in Nystaleinae and Related Neotropical Subfamilies (Noctuoidea: Notodontidae). Journal of Research on the Lepidoptera 31(3-4):233-277.
