Vés al contingut

Pièrids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pieridae)
Infotaula d'ésser viuPièrids
Pieridae Modifica el valor a Wikidata

Blanqueta de la col Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
SuperfamíliaPapilionoidea
FamíliaPieridae Modifica el valor a Wikidata
Swainson, 1820 Pieridae Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Nom zoològic coordinat ambPierinae, Pierini i Pierina Modifica el valor a Wikidata

Els pièrids (Pieridae) són una gran família de lepidòpters de la superfamília Papilionoidea. Fins a l'any 2011 hi havia un total de 76 gèneres amb 1.164 espècies descrites.[1] La majoria són a la zona tropical d'Àfrica i la zona indomalaia amb algunes varietats a les regions més septentrionals d'Amèrica del Nord i Euràsia.[2] La majoria són blanques, grogues o taronges, algunes amb taques negres. Els pigments que donen la coloració distintiva a aquestes papallones es deriven de productes de rebuig del cos i són una característica d'aquesta família.[3]

La família va ser creada per William Swainson el 1820. Es creu que el nom anglès de "butterfly" (papallona) es va originar a partir d'un membre d'aquesta família, la papallona 'brimstone' (sulfur), Gonepteryx rhamni, que va ser anomenada "mosca de color mantega" (butter-coloured fly) pels primers naturalistes britànics.[3]

Espècies com la blanca de la col (Pieris brassicae) i la blanqueta de la col (Pieris rapae) poden constituir plagues per a cultius de cols i coliflors. Aquesta família inclou algunes de les espècies més comunes dels Països Catalans, com la blanqueta de la col (Pieris rapae) o la blanqueta perfumada (Pieris napi), les quals s'han adaptat a la vida entre terrenys cultivats i marges de camins.

Els sexes solen diferir, sovint en el patró o el nombre de les marques negres. Els mascles de moltes espècies presenten un comportament gregari d'enfangament on poden beure sals de sòls humits.[2]

Morfologia

[modifica]

Els Pieridae tenen la vena radial a l'ala anterior amb tres o quatre ramificacions i rarament amb cinc ramificacions. Les potes davanteres estan ben desenvolupades en ambdós sexes, a diferència dels Nymphalidae, i les ungles tarsals són bífides, a diferència dels Papilionidae.[4]

Com els Papilionidae, els Pieridae també tenen les seves pupes sostingudes en angle per un cinturó de seda, però aquest es troba al primer segment abdominal, a diferència del cinturó toràcic que es veu als Papilionidae. No obstant això, algunes espècies com l'eucheria que pertanyen a aquesta família no presenten la presència d'aquest cinturó de seda abdominal.[5]

Nomenclatura

[modifica]

William Swainson empra el nom Pieridæ per primera vegada el 1820 per distingir una família de papallones, esmentant algunes espècies i gèneres que considera característics d'aquesta,[6] i després la delimita més formalment el 1827.[7]

Il·lustració original de l'obra de Swainson,[6] on s'esmenta per primera vegada el nom Pieridae per a una família de papallones. A la làmina: Enantia melite, subfamília Dismorphiinae.

Malgrat això, el nom Pieridae s'atribueix oficialment a Duponchel (1835).[8][9] Duponchel utilitza el nom Pierides, pres de la mitologia grega, en els primers capítols de la seva obra (al voltant de 1832), i després en forma llatinitzada com a Pieridae en toms publicats posteriorment (al voltant de 1835).[10]

Taxonomia

[modifica]

La família Pieridae inclou quatre subfamílies:

  • Subfamília Dismorphiinae Schatz, 1887 (sis gèneres), majoritàriament neotropicals; aquest grup inclou diverses espècies mimètiques. Les plantes hostes pertanyen a la família Fabaceae.[2]
  • Subfamília Pierinae Swainson, 1820(55 gèneres), blanques, grogues i de punta taronja; moltes d'aquestes espècies són fortament migratòries. Les plantes hostes pertanyen a les famílies Capparidaceae, Brassicaceae, Santalaceae i Loranthaceae.[2]
  • Subfamília Coliadinae Swainson, 1821(14 gèneres), sulfúries o grogues; moltes d'aquestes espècies presenten dimorfisme sexual. Algunes, com la Colias, tenen patrons alars que només són visibles sota llum ultraviolada.[2]
  • Subfamília Pseudopontiinae Reuter, 1896 només inclou el gènere Pseudopontia, que abans es considerava monotípic. La seva espècie tipus —anteriorment l'única espècie d'aquesta subfamília—, Pseudopontia paradoxa, és endèmica de l'Àfrica Occidental.

Segons l'estudi de filogenètica molecular de Braby et al. (2005),[11] les relacions de grup germà entre les subfamílies de Pieridae són ((Dismorphiinae + Pseudopontiinae) + (Coliadinae + Pierinae)).

Filogènia

[modifica]

La posició de la família Pieridae en l'arbre filogenètic de les papallones o superfamília Papilionoidea encara no està completament resolta. La classificació tradicional la situa com a grup germà del clade format per les famílies Nymphalidae, Riodinidae i Lycaenidae.[12] Aquesta posició es fonamenta en caràcters morfològics generals i diagnòstics, com el desenvolupament del primer parell de potes, la venació, el tipus de pupa, entre altres. No obstant això, una anàlisi basada principalment en evidència molecular no és concloent al respecte, i considera que una ubicació alternativa igualment probable seria com a grup germà del clade de Riodinidae i Lycaenidae.[13]

Una anàlisi de rellotge molecular suggereix un origen cretaci per a la família amb una edat mínima de 112 a 82 milions d'anys.[14]}}

Les quatre subfamílies formen un parell de clades germans. Així, les relacions filogenètiques entre pièrids i la resta de famílies de papilionoïdeus serien:[15][16]

Papilionoidea

Papilionidae





Hedylidae



Hesperiidae





Pieridae




Nymphalidae




Riodinidae



Lycaenidae







Espècies

[modifica]

Subespecies

[modifica]

Els Pièrids a Catalunya

[modifica]

La família Pieridae constitueix un dels grups de papallonas diürnes (Ropalòcers) més presents i nombrosos als Països Catalans i a la Península Ibèrica. Aquesta família, popularment coneguda per incloure les anomenades "blanquetes" i "groguetes", es caracteritza per la seva coloració blanca, groga o taronja, sovint amb taques negres, una pigmentació que deriva de productes de rebuig metabòlic propis d'aquesta família.[17]

Dels quatre subgrups en què es divideix globalment la família (Dismorphiinae, Pierinae, Coliadinae i Pseudopontiinae), els més representatius a Catalunya són:

  • Pierinae: Inclou la majoria de les espècies conegudes com a "blanquetes". Moltes s'alimenten de plantes de la família Brassicaceae (cols, ravenisses), fet que les converteix en un element destacat de l'entomofauna en hàbitats agrícoles i jardins.
  • Coliadinae: Aplega les conegudes com a "groguetes" o sulfúries (sulphurs). Moltes espècies presenten un marcat dimorfisme sexual, i algunes, com les del gènere Colias, tenen patrons alars que només són visibles sota la llum ultraviolada.

Espècies d'Interès a Catalunya

[modifica]

Dins dels pièrids catalans, diverses espècies destaquen pel seu impacte ecològic i la seva distribució:

  • Pieris brassicae (Blanca de la col): És una espècie molt freqüent i cosmopolita. Les seves erugues són considerades una plaga agrícola notable, especialment en cultius de bràssiques, on provoquen danys importants.[18]
  • Pieris rapae (Blanqueta de la col): Més petita que la P. brassicae, però igualment comuna en jardins i camps de conreu, adaptada a nombrosos hàbitats.
  • Anthocharis cardamines (Aurora): Característica pel color taronja vibrant a les puntes de les ales dels mascles, viu en prats humits, clarianes de bosc i zones muntanyoses.[19]

Recerca i Monitoratge

[modifica]

El seguiment dels pièrids a Catalunya es duu a terme a través d'iniciatives de recerca reconegudes, proporcionant dades fonamentals per a la conservació:

  • Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS): Aquest programa de monitoratge continu de papallones diürnes, coordinat per entitats com el CREAF, recopila dades d'abundància i fenologia de moltes espècies de pièrids. Aquesta informació és vital per avaluar els impactes del canvi climàtic i els canvis en l'ús del sòl sobre la fauna catalana.[20]
  • Documentació Faunística: La Societat Catalana de Lepidopterologia (Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia) publica regularment articles sobre la distribució i l'ecologia dels pièrids a Catalunya, registrant la primera citació d'espècies o nous punts de distribució.[21]

Galeria

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Van Nieukerken, Erik J.; et al. «Order Lepidoptera Linnaeus, 1758. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness». Zootaxa, 3148, 1, 23-12-2011, p. 212. DOI: 10.11646/zootaxa.3148.1.41.
  2. 1 2 3 4 5 DeVries P. J. in Levin S.A. (ed) 2001 The Encyclopaedia of Biodiversity. Academic Press.
  3. 1 2 Carter, David (2000). Butterflies and Moths.
  4. Borror, D. J.; Triplehorn, C. A. & Johnson, N. F. (1989). An Introduction to the Study of Insects (6th ed.). Philadelphia: Saunders College Publishers. ISBN 0-03-025397-7
  5. Kevan, P. G.; Bye, R. A. «The natural history, sociobiology, and ethnobiology of Eucheira socialis Westwood (Lepidoptera: Pieridae), a unique and little-known butterfly from Mexico» (en english). Entomologist, 1991. ISSN: 0013-8878.
  6. 1 2 William Swainson (1820-1823) Zoological illustrations, or, Original figures and descriptions of new, rare, or interesting animals: selected chiefly from the classes of ornithology, entomology, and conchology, and arranged on the principles of Cuvier and other modern zoologists. London: Printed by R. and A. Taylor for Baldwin, Cradock, and Joy; and W. Wood. Llibre disponible a The Biodiversity Heritage Library. Vegeu pàgines referents a Colias statira i Lycinia melite.
  7. William Swainson (1827)XXXVIII. A sketch of the natural affinities of the Lepidoptera Diurna of Latreille, Philosophical Magazine, Series 2, Vol. 1(3):180-188, DOI:10.1080/14786442708674270
  8. International Commission on Zoological Nomenclature (1982) Direction 112: Pieridae Duponchel, [1835] (Insecta: Lepidoptera): Protected, The Bulletin of zoological nomenclature. Vol. 39:194-195. (Disponible en Biodiversity Heritage Library)
  9. Bridges (1988) Catalogue of Papilionidae and Pieridae (Lepidoptera, Rhopalocera). Urbana, Illinois. Disponible a Internet Archive
  10. Duponchel, P.A.J. (1832-1838) a J.B. Godart L’Histoire naturelle des lépidoptères de France, Tomos 6 al 17.
  11. Braby, M. F. «Provisional checklist of genera of the Pieridae (Lepidoptera: Papilionidae)». Zootaxa, vol. 832, 2005, p. 1–16. DOI: 10.11646/zootaxa.832.1.1.
  12. Kristensen NP, Scoble MJ, Karsholt O (2007) Lepidoptera phylogeny and systematics: The state of inventorying moth and butterfly diversity. Zootaxa 1668: 699–747.
  13. Heikkila M, Kaila L, Mutanen M, Pena C, Wahlberg N (2011) Cretaceous origin and repeated tertiary diversification of the redefined butterflies. Proc Roy Soc Lond B [doi:10.1098/rspb.2011.1430].
  14. Braby, M.F., R. Vila, N.E. Pierce (2006) Molecular phylogeny and systematics of the Pieridae (Lepidoptera: Papilionoidea): higher classification and biogeography Zoological Journal of the Linnean Society 147: 239–275. With 8 figures
  15. Espeland, Marianne; et al. «A Comprehensive and Dated Phylogenomic Analysis of Butterflies» (en anglès). Current Biology, 28, 5, 05-03-2018, p. 770–778.e5. DOI: 10.1016/j.cub.2018.01.061. ISSN: 0960-9822. PMID: 29456146.
  16. Kawahara, Akito Y.; et al. «Phylogenomics reveals the evolutionary timing and pattern of butterflies and moths» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 116, 45, 05-11-2019, p. 22657–22663. DOI: 10.1073/pnas.1907847116. ISSN: 0027-8424. PMC: PMC6842621. PMID: 31636187.
  17. GARCÍA-BARROS, E. et al.. Lepidoptera Papilionoidea. Serie Fauna Ibérica (en castellà). 37. Madrid: Museo Nacional de Ciencias Naturales. CSIC, 2013, p. 1213.
  18. «Informes i protocols de gestió de plagues.». Generalitat de Catalunya, DACC. [Consulta: 17 novembre 2025].
  19. Vila, R. Guia de les papallones diürnes de Catalunya (Lepidoptera: Papilionoidea i Hesperioidea). Barcelona: Lynx, 2005, p. 142.
  20. «Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS)». Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). [Consulta: 17 novembre 2025].
  21. Anton-Recasens, M.; Jubany, J.; Stefanescu, C. «Euchloe belemia (Esper, [1800]), espècie nova per a Catalunya (Lepidoptera: Pieridae)». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia, vol. 98, 2007, p. 87–90.